Els nous abanderats del decreixement.

Si no pots amb el teu enemic, uneix-te a ell”. Sota aquest principi, les multinacionals porten uns 30 anys adaptant en benefici propi valors, idees o moviments socials, totalment antagònics als principis del neo-liberalisme. Així, trobem conegudes campanyes com les d’Oliviero Toscani per Benetton, on es feien propis conceptes com la lluita contra l’homofòbia, o la conscienciació sobre la Sida; o el canvi de rumb en la imatge per Nike, des de finals dels ’80, quan va començar a adoptar l’estètica de certs barris marginals Nord-americans (pistes de Basket enreixades, “bandes” juvenils, el hip-hop…),  guanyant milers d’adeptes entre els col·lectius més desafavorits, i convertint en cool, el que temps enrere hauria estat suburbial i rebutjat per gran part de la població.

L’últim moviment social adoptat per les multinacionals, és el més paradoxal. Es tracta de l’slow movement, una tendència que va estretament lligada al corrent de pensament polític, econòmic i social anomenat “decreixement”, que defensen la reducció del consum i si és necessari el decreixement en la producció industrial, per aconseguir un sistema econòmic més sostenible. Va començar-se a popularitzar a principis d’aquest segle XXI, tot i que els seus principis ja existien en la base del pensament ecologista o en cultures com la dels Indis Nord-americans, que apostaven per la sostenibilitat entre l’home i la terra.

No és d’estranyar, que les multinacionals s’hagin fixat en el que pot ser un dels seus pitjors enemics, però també un bon segment de mercat, ja que aquest moviment, creix en adeptes i ramificacions: des de l’slow food, popularitzat a Itàlia, el creixent interès pel consum de productes de “Kilòmetre 0”, la xarxa “temps de re-voltes” que van organitzar xerrades i tallers per tota Catalunya viatjant amb vehicles no contaminants, a la popularització de llibres com l’ “Elogio a la lentitud” del Carl Honoré, o “Consumir menos, vivir mejor” de Toni Lodeiro, entre d’altres.

 

Els últims adeptes a aquest moviment són la companyia Flex, que presenten la campanya “40 días en la cama”, on una parella emulen la gesta de John Lennon i la Yoko Ono, però en aquest acompanyats de filòsofs, psicòlegs, terapeutes Gestalt…, amb qui presenten el “manifest slow”… Es com una espècie de Gran Hermano filmat amb un plànol fixe, carregat de filosofia New Age,  on promouen un món més tranquil i amb un menor consum, (però esperant que augmentin les ventes de matalassos).

Els altres abanderats d’aquest moviment són Hägen-Dasz, qui amb la col·laboració d’un dels “profetes” del moviment slow , Carl Honoré, han creat el primer “gelat slow” (?!), ja que has d’esperar 10 minuts per menjar-lo.

Vivim en una societat del consum paradoxal, on certes companyies s’han encarregat de difuminar la frontera entre l’altruisme i el liberalisme, entre la responsabilitat social i el màrqueting, o entre els moviments socials i les estratègies publicitàries. Per tant,  “Si no pots amb el teu enemic, copia’l”.

Albert Vinyals i Ros

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s