Un altre comerç és possible

Actualment, en temps de canvis, l’afirmació “un altre món és possible” és més vigent i necessària que mai, però perquè aquest “nou món” arribi el primer que cal canviar son als seus ciutadans: la seva cultura, els seus hàbits, els costums i en això una activitat de relació i transmissió de valors tant quotidiana com el comerç, és clau.

El 9 nou albert vinyals

Els canvis han de venir de la consciència de la ciutadania i de l’empenta dels comerciants i per això hem de començar trencant amb moltes barreres mentals. Tota aquesta introducció la faig per justificar aquest article, nascut fruit d’una noticia colpidora, pels qui creiem en els canvis. Resulta que des d’una associació de comerciants, amb el recolzament d’una important patronal del comerç català, han denunciat al Rec.0, el festival de botigues efímeres d’outlets de moda realitzat a Igualada. Es tracta d’un singular esdeveniment comercial, capaç d’atreure a 70.000 persones en l’última edició, venent més de 80.000 peces de roba. La singularitat d’aquest acte va propiciar que des d’ESCODI, la universitat del comerç, en realitzéssim una investigació per analitzar el perfil i les motivacions dels  visitants.

És curiós descobrir que cap de les principals queixes de l’esmentat informe (ordre, neteja i seguretat), van ser percebudes pels 300 enquestats en la nostra investigació; al contrari, els visitants demandaven més marques, major freqüència i més activitats festives i aquests inconvenients “estètics” els percebien com a part de l’encant.

Enlloc d’atacar un esdeveniment com aquest, ens haurien de centrar en analitzar el per què triomfa i així veure quin benefici colateral se’n pot treure. L’èxit del “nostre veí”, no hauria de ser entès com una derrota personal, sinó com una oportunitat d’aprenentatge i millorar. Així, tot i que en aquest article, comenci parlant del que es pot millorar, sobretot vull aportar idees que ens ajudin a avançar.

Retrocedir:

El comerç a Catalunya ha sigut un model de referència durant anys i part d’aquest èxit ha vingut de la capacitat d’adaptació als canvis, gràcies a les nostres virtuts. En temps de canvis, hem de potenciar el que ens fa ser bons, per tant, no podem malbaratar tots els nostres esforços en lluitar únicament amb una estratègia de preus baixos, hem d’oferir quelcom més.

Un dels principals objectius hauria de ser l’autosuficiència i no dependre de subvencions que possiblement, mai tornaran a ser com abans; les empreses han de planificar, conèixer als consumidors, i si cal internacionalitzar-se, o cercar-los a la xarxa. Això no és només una qüestió econòmica, sinó de creativitat, passió i formació.

Evidentment, son necessaris diners, sobretot finançament privat per part de bancs, però també d’inversors que creguin en projectes apassionants.

Avançar:

Per altra banda, citaré algunes idees que ens poden fer avançar. La clau és el coneixement del nostre client. El consumidor és molt més que “el client que sempre té la raó”, és un ciutadà al qui ja no podem segmentar per classes socials, sinó que hi connectarem si sabem localitzar-lo per estils de vida i sobretot, per “moments de consum”.

Algunes de les claus per arribar-hi, és conèixer algunes de les tendències que ens mouen al comprar, a part del preu.

Primerament, citaré una tendència clau pel sector dels serveis i que gran part del món del comerç ha trigat en aplicar conscientment: el marketing experiencial, o sigui, oferir una experiència diferent en el punt de venta.

Aquí trobem experiències com el citat RECstores a Igualada, o les diferents iniciatives d’animació, que surten del convencional, com les Shopping Nights temàtiques, o els flea Markets i d’altres mercats de segona mà i d’artesans, que no paren de créixer.

Molts comerços  ja segueixen aquesta tendència. Ho trobem en sectors tant diversos com els flequers, amb el Fes-te farinetes (Sants, Barcelona), un espai on fer-nos el pa nosaltres mateixos, creat per un forner a qui la tendència de fer-se el pa a casa, podria suposar-li competència. Botigues de música com Discos Paradiso (El Raval, Barcelona), una botiga de discs en vinil, oberta fa 3 anys, en el pitjor moment  pel sector, que atreuen als clients amb constants espectacles i actuacions musicals. Un altre sorprenent exemple, és l’espai tranquil de Barbany (Granollers), una botiga de roba basada en el consum conscient, on es realitzen nombroses activitats, que van des de la meditació, a concerts de música lírica.

Un altre tendència a tenir en comte sorgeix front a la homogeneïtzació i estandardització de la societat de consum. Es la personalització, tant de productes, preus, o serveis a escollir.  El fet de tenir un producte, o servei únic, és un dels avantatges del petit comerç, les pop up stores i el comerç on-line, front a les grans multinacionals.

Així trobem botigues que ofereixen productes únics, a més d’una experiència diferent, com l’i-Fil, una reinterpretació de les merceries al s.XXI. Aquí també inclouríem propostes comercials que aposten per l’híper-especialització, tant pròpia del món de l’artesania. Trobem comerços com la botifarreria al barri del born, una antiga carnisseria, que s’ha especialitzat en les botifarres, o canelons.cat, un comerç present a un mercat municipal i a la xarxa, especialitzat en els canelons.

També és important connectar amb els valors dels ciutadans. Estem recorrent un camí on hem anat dels excessos del consum malbaratador, a l’austeritat, per arribar al consumidor conscient que es qüestiona el per què s’ha de comprar una marca, enlloc d’un altre. Trobem exemples com la ruta d’Slow Shops del barri de Gracia, o associacions com Gran centre de Granollers, que es van atrevir amb propostes, en el seu moments tant impopulars, com la peatonalització, la creació d’una moneda pròpia, o d’altres que no van poder assolir com fer de Granollers una ciutat sense multinacionals.

Dins la idea d’aportar valors, moltes propostes es centren en la sostenibilitat, amb exemples com restaurants, fruiteries i botigues de roba que es basen en el Km 0, o exitoses iniciatives de consum col·laboratiu com social car, la co-shop (espai compartit de venta de roba de petits productors, d’àmbit català basat en el concepte slow fashion) huertos compartidos, airbnb, o bla-bla car, entre d’altres.

També destacar propostes on la Responsabilitat Social Corporativa és la raó de la seva existència, com moltacte: un outlet de roba, que harmonitza valors socials i econòmics, ja que hi treballen persones amb malaltia mental, o teixidors: cooperativa amb fabricació i distribució de tèxtil des de Catalunya, pensada amb la finalitat d’aconseguir la integració social de persones amb dificultats d’aprenentatge.

Finalment, destacar la importància de la formació com a clau per l’expansió d’aquestes idees. És imprescindible, primerament que es cregui en la importància de la formació del sector, per així poder internacionalitzar el coneixement i abordar-lo des d’una perspectiva interdisciplinària.

Si no coneixem al consumidor,  ni apostem per la innovació, seguirem malmetent un sector que crea ciutats, aporta valors i dóna feina a tantes famílies.

Afortunadament, molts comerciants estan canviant de mentalitat i ens ajuden a veure que un altre comerç és possible.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s