Estelades… ¡Que me las quitan de las manos!

Estelades… ¡Que me las quitan de las manos!

Llits per a gossos, banyadors, sabatilles per estar per casa, draps de cuina, ulleres de sol , pastissos, calçat esportiu, un 600, vins, fires itinerants, fundes per mòbils, caganers, cascs de moto, calçat esportiu, penjolls, tangues, o coixins aromatitzats amb plantes que representen Catalunya. Sembla que en l’últim any, qualsevol objecte pot ser portador d’una estelada i això per algú com jo, que es dedica a analitzar el comportament dels consumidors, és molt interessant. tanga estelada

El posicionament polític que suposa mostrar aquest símbol és com un globus, que en molt poc temps s’ha anat inflant per la pressió ambiental i no sabem fins a on poden aguantar les seves fines parets. Aquest sentiment reinflat ha fet que molta gent “sortís de l’armari ideològic” i en cosa d’un any, no li importés mostrar un símbol, que pocs anys enrere era relegat a emblema extremista i relativament minoritari, com podria ser sortir de casa amb un casc de moto decorat amb una “a” d’anarquia, o la falç i el martell comunistes.

Aquesta enorme popularització es fa patent explorant a l’hemeroteca, al comparar  anteriors 11 de Setembre i veure com han canviat en pocs anys. Hem passat de Diades que acabaven amb enfrontaments violents, a festes inter-generacionals, on les senyeres s’han canviat per estelades, que s’han acabat esgotant a molts comerços. Potser la imatge més clara d’aquesta massificació, eren  els venedors ambulants xinesos i paquistanesos, venent-ne durant la via humana pels carrers de Barcelona.

Per poder entendre la magnitud i recorregut d’aquest fenomen, enumeraré alguns factors provinents del món del màrqueting, que expliquen què necessita un producte per triomfar:

  • Novetat. Tot i ser un símbol amb més de 100 anys, la forma com es viu el sentiment independentista és nova.
  • Satisfer una necessitat. Mostrar l’estelada compleix necessitats com la d’identitat, o percebre’s com la panacea a molts problemes.
  • Que s’adapti als canvis de l’entorn. Aquest moviment, és fruit d’una adaptació a un entorn canviant.
  • I que sigui acceptat per una bona part de la població. Veiem que mes rere mes, arriba a més capes de la població.

A més, pel fet de simbolitzar una idea, té una cosa que moltes marques cerquen i només algunes com Harley Davidson aconsegueixen plenament: ser un objecte de consum simbòlic. Les grans marques en els últims anys dediquen la major part del seu pressupost publicitari en aconseguir que els consumidors les relacionem amb uns valors i atributs concrets, oblidant-se de la publicitat que parla únicament dels seus productes. Recordeu algun anunci de Nike en els últims anys que anunciés un xandall o un calçat en concret? Jo no.

Aquest consum simbòlic ha fet que estem disposats a convertir-nos en anuncis amb potes. Hem passat de portar els logotips de les marques de roba amagats a l’etiqueta interior, a lluir-los en la part frontal de les samarretes a tot color, sense cobrar per això i estant-ne orgullosos de dur-lo, ja que aquestes marques expressen un estil de vida que volem compartir. Aquest fenomen, no és exclusiu de les marques de roba, el trobem en qualsevol categoria, inclús en grups de música, com els rockers Kiss, que han arribat a vendre taüts amb les seves cares; per tant, que això es faci amb una  idea política no ens ha d’estranyar. kiss-ataud-

El que simbolitzen els objectes, no és només fruit dels esforços dels departaments de màrqueting, també els consumidors creen significats. Des de marques luxoses que es “vulgaritzen”, a tribus urbanes que converteixen peces de roba en símbols amb forta càrrega ideològica, com va ser el cas del calçat Adidas popularitzat pels rappers RUN DMC, o les jaquetes d’aviació Nord-Americanes, les Alpha, que van acabar estigmatitzades al ser escollides pels Skinheads com a símbol distintiu.

Així, l’estelada tot i semblar que representi una idea ben concreta, pot tenir nombrosos matisos en la seva conceptualització i en quant al seu ús, ja que el que era una bandera, acaba generant èxits comercials com els calçats vamcats.

El temor a que l’èxit, banalitzi aquest fenomen i es converteixi en un souvenir més, exposat al costat del malaurat barret mexicà, és evident. Pot ocórrer quelcom similar al que s’ha donat amb la imatge del Ché Guevara, tal com es va mostrar a l’exposició itinerant, Ché!. Revolución y Mercado, bassada en la mercantilització de la icònica imatge del guerriller presa per Alberto Korda al 1960, que s’acabà convertint en la fotografia més reproduïda de la història. che2zr7

Aquest fenomen, com a generador d’activitat comercial, evidentment anirà lligat als esdeveniments polítics, per tant, és difícil calcular la seva duració, però tot sembla que si segueix la pressió existent que manté encesa la flama, pot durar molt més temps del que molts desitjarien, generant una major mercantilització, que pot arribar a ser esperpèntica.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s