El consumidor

Las adidas de Son Goku

Comparto el artículo aparecido en La Vanguardia el pasado 18-11-18

Tengo un grupo de Whatsapp de discusión política. Es una escisión de un grupo de amigos de la universidad que cansados de peleas ideológicas mientras hablábamos de otros temas, creamos un subgrupo donde discutir de política, sin filtros ni censuras. Esto por si solo daría para artículo, pero quiero hablar de un echo que hoy ha sucedido en este grupo y que me da para analizar mi generación y las posteriores.

Estábamos analizando una disputa que ha habido hoy en una comisión parlamentaria y yo he dicho que parecía una lucha entre Freezer y Vegeta (de Dragon Ball), a lo que un participante del grupo ha apuntado que sí y ha añadido que ha salido una colección de Adidas de Dragon Ball. Ha enviado una foto y hemos acabando opinado sobre si preferíamos el modelo de Goku, el de Freezer, o el de Vegeta. Estas conversaciones son habituales en nuestra generación, pero serían impensables años atrás, sobretodo si apuntamos que la media de edad de los miembros de este grupo se acerca a los 40 años.

adidas dragon ball adulteen

Somos los hijos (o nietos) de la cultura pop, criados con cómics, héroes de plástico, videojuegos y horas de televisión infantil en nuestras retinas. Somos de las primeras generaciones que vivieron plenamente la adolescencia, un concepto aparecido en los años cincuenta, pero perfeccionado y expandido con los años. Muchos de estos jóvenes nacidos a partir de los ochenta, no empezaron a trabajar hasta pasados los 18 años y solo en trabajos esporádicos de veranos o de fin de semana, ya que cada vez se alargaba más el periodo de estudio, con la consecuente dependencia económica con los padres. Actualmente, el 37% de jóvenes de entre 25 y 35 años tiene título universitario.  Somos la generación que ha tenido más tiempo libre y sobretodo los que cada vez han vivido su tiempo rodeados de jóvenes, a diferencia de las anteriores generaciones, en que los adolescentes vivían en un entorno adulto, debido a sus obligaciones laborales. Desde el marketing, se nos considera adultescentes o adulteens: personas en edad adulta, con estilo de vida adolescente.

"Adultescentes" jugando a Rol en vivo

“Adultescentes” jugando a Rol en vivo

Las personas nacidas a partir de los años 1980 son una generación que vive en un presente continuo, ya que tienen un futuro cada vez más incierto, volátil y cambiante y que el pasado caducan inmediatamente, obligándonos a actualizarnos continuamente. El único patrimonio común que se mantiene estable es nuestra infancia y adolescencia y esto lo sabe la sociedad de consumo. Por esto es tan habitual encontrar revivals, secuelas y readaptaciones de los productos culturales de nuestra infancia. Miro la cartelera de cine y de las 15 primeras películas que aparecen, unos años atrás 6 serían consideradas para público infantil y 4 son cine de acción para un público adolescente. Lo más curioso es que la que ha recibido más buenas críticases “Los increíbles 2”, que 30 años atrás sería impensable dirigirla a adultos.  ¿Os imagináis a Humphrey Bogart con 40 años, disfrutando de Shrek, a Fernando Fernán Gómez de joven con unas Adidas de Son Goku o a Clark Gable desayunando con su taza (perdón, Mug) de Star Wars?

humphrey bogart

Humphrey Bogart en edad de ser adulteen, sin ser nada adulteen.

En la era de la seducción generalizada, el principal objetivo de la sociedad de consumo es expandirse y volverse más deseable. Por esto se ha infantilizado al consumidor, que ahora vive en una adolescencia continua, donde muchas veces suple la precariedad laboral, o la incertidumbre vital, con productos hedonistas que le hagan disfrutar y evadirse. Las marcas tienen clara una cosa: ganar lo máximo posible. Por esto, siempre preferirán a un adolescente de 40 años, a uno de 18.

4 Mites i 4 realitats sobre el Black Friday

El Black Friday és una realitat amb tanta força que possiblement en poc temps ningú se’n preguntarà el seu origen, tal com hem fet amb tantes tradicions nostrades, que als inicis segur que també sorprenien i inclús, generaven rebuig. O creieu que tota la vida hem fet “calçotades” a tota Catalunya, o hem fet regals pel “Dia del pare”?

Al ser una data tan rellevant, cal aclarir algunes realitats i sobretot, algunes fal·làcies.

4 realitats:

  1. Triomfa perquè activa l’instint de supervivència cerebral.

El seu èxit rau en el fet que pel consumidor no hi ha cap raó per no seguir-lo: si es fa bé, és una campanya amb data concreta de finalització, per tant, activa l’instint de supervivència amb un missatge molt clar: si no t’espaviles a cercar ara aquestes ofertes, demà ja  no hi seran. Les parts més primitives del nostre cervell es mouen amb missatges senzills que impliquin una acció immediata.

black friday fight gif

  1. Triomfa perquè ja no volem pagar de més.

El preu és un dels principals motors de la compra, però sobretot és la principal causa de satisfacció, o insatisfacció. Sentir que he pagat menys per un producte que podria trobar més car, ens fa sentir vencedors i ens fa comprar, quan sense la rebaixa, potser ni ens hauríem plantejat la compra. La nostra ment percep que davant d’un producte rebaixat, té menys a perdre.

Un dels principals aprenentatges dels consumidors arran de la crisi és que ja no estan disposats a pagar  més per un producte que podem trobar més barat i això ja no té relació amb el poder adquisitiu del comprador, sinó que és un aprenentatge totalment instaurat.

polarización del consumo

Polarització del consum després de la crisis, quan es dispara el posicionament en el preu més baix, pero també en els productes amb valor afegit.

  1. Triomfa perquè és nou.

Aquesta acció comercial encara ens sorprèn per ser nova.  A l’altre bàndol trobem les rebaixes tradicionals, que any rere any, perden poder d’atracció pels consumidors, tal com veiem en l’enquesta ESCO sobre la salut del comerç, que realitzem des d’ESCODI al gener i al juny. El principal causant és la desestacionalització de les rebaixes, però també ha afectat l’auge del low costi de l’e-commerce, que fan que puguem trobar preus rebaixats durant tot l’any.

black friday gif crowd

  1. Triomfa perquè és abans de Nadal.

Aquesta és la principal raó del seu èxit i el principal problema pels comerciants. Som el país europeu amb una major despesa en compres nadalenques, per tant, al Nadal ja compràvem. No ens calien unes rebaixes. Ara, al tenir ofertes, evidentment, avancem aquestes compres. Per molts comerciants les vendes al Nadal suposen fins al 20% dels seus beneficis anuals, per tant, estan perdent part del marge.

 

Mites

  1. El Black Fridayés el dia de més vendes al món?

Un reconegut banc afirma que al nostre país el Black Friday  ja és el dia amb major despesa de tot l’any. Aquesta data s’ha imposat com a cap altre país d’Europa. Tot i això, analitzant  xifres globals, veurem que el “singles day” d’Alibaba a la Xina, es converteix en el dia de més vendes online i offlinedel món, triplicant les vendes conjuntes del Black Friday d’Europa i els Estats Units.

aliexpress gif

  1. Tots els descomptes són reals?

Doncs no sempre. S’han fet molt populars els casos de grans empreses que apujaven els preus abans del Black Friday, per després poder-los rebaixar.

 

  1. Així, totes rebaixes són mentida?

No, el més habitual és que els productes siguin realment rebaixats. El que sí que és veritat és que si el comerciant té una mica de vista, mai rebaixarà el producte que per si sol ja es vendria. Solen ser descomptes en productes seleccionats o perquè no es venen prou, o perquè hi ha estoc sobrant, o perquè serveixen com a reclam per atraure als clients.

media mrkt estafa

Suposades tàctiques enganyoses d’algunes multinacionals.

  1. El Black Friday és beneficiós pel comerciant

Tal com hem dit, les vendes de Nadal estan pràcticament assegurades, per tant, fer unes rebaixes just abans d’aquestes és molt mala idea. Aquesta acció té sentit als Estats Units, quan les famílies vénen de fer una important despesa pel sopar d’acció de gràcies, però aquí no té sentit.

Tal com hem comprovat en l’ESCO fet aquest juny, al 52% dels comerciants els han baixat les vendes aquest any i no és degut a un factor únic. Hi ha un canvi de model de consum que implica valorar més les experiències i quan parlem de comerç físic, el valor afegit que pugui aportar la botiga és clau, ja que si el comerç es comporta com un magatzem on adquirir productes, ja els podem trobar al canal online.

 

  • Així, què han de fer amb el Black Friday els venedors i els consumidors?

Pel comerciant que es plantegi rebaixar abans de Nadal és important pensar què hi guanya i què hi perd.El consumidor s’està acostumant a comprar sempre rebaixat a companyies que estan disposades a perdre diners ara, per guanyar-los en el futur, tal com veiem en conegudes plataformes online que triguen anys per generar dividends (com poden ser Spotify, o Amazon fins al 2015). Això és insostenible pel compte d’explotació de qualsevol comerciant mitjà. A més, el consumidor s’adapta a aquests descomptes permanents i si no s’augmenten, acaben perdent l’efecte en la ment del consumidor. Si tot i això s’opta per sumar-s’hi, que sigui una acció contundent de rebaixa, sincera i molt acotada en el temps. Que no passi de Black friday, a la Black week.

Respecte als consumidors el més important és que es compri amb tot el coneixement possible, per tant, sent conscients del que hi ha al darrere de cada compra. Pensar per què un producte està rebaixat, pensar per què un preu és tan baix (ja que el low costsol implicar menor qualitat i mà d’obra molt barata) i sobretot, pensar si realment el necessitem, o simplement ens atreu pel baix cost.

 

 

Què ens porta al consum conscient?

Article aparegut a la revista Opcions el 21-6-2018.

Què fa que unes persones facin el pas cap al consum sostenibilista? I sobretot, què fa que es mantinguin aquests patrons? La psicologia del consumidor al analitzar el per què fem les coses, ens dóna algunes respostes. Aquesta és una pregunta que suposo que la majoria de lectores d’Opcions s’han preguntat i que a mi, com a docent de psicologia del consumidor, feia anys que em rondava pel cap. D’aquí va partir la meva tesi doctoral, que ara em disposo a convertir les 400 pàgines de text, en un full.consumo consciente

L’origen del treball va sorgir mentre formava part de La Tòfona, una cooperativa de consum agroecològic de la vila de Gràcia. Hi participàvem persones molt diverses, de totes les edats i gèneres, amb diferent nivell adquisitiu i acadèmic, però que compartíem un compromís pro-ambientalista en els actes de consum (com a mínim, l’alimentari). Això va fer que em preguntés “per què unes persones són més conscients de les conseqüències dels seus actes de consum, que d’altres?”

La investigació va iniciar-se contrastant més de cent fonts secundàries (estudis i textos sobre el tema), seguit de deu entrevistes a persones expertes ens diferents pols que pivoten sobre el consum conscient, tals com l’economia, la investigació, el comportament del consumidor, el comerç, o la divulgació. Se’ls va triar per les publicacions i la seva incidència en l’esfera pública. Després, per contrastar un primer model explicatiu, vaig fer 6 focus groups (grups de discussió) de persones amb perfils de consum ben diferents: uns formats per membres de cooperatives de consum, molt compromeses a nivell de sostenibilitat; contrastats amb persones menys compromeses, que inclús algunes rebutjaven la tendència.

Les conclusions més rellevants i diferenciades, en relació a anteriors investigacions, tenen a veure amb l’anàlisi dels factors que fan que els comportaments pro-ambientals es mantinguin en el temps. La majoria d’estudis se centren a analitzar comportaments

perfil consumidor responsable

Perfils de consumidors segons el grau de sostenibilitats i intencionalitat en la conducta

pro-ambientals puntuals, que, tot i ser un bon principi, no impliquen un canvi d’hàbits. En aquest sentit, els factors principals són la importància de tenir informació i la preocupació per la salut. Però aquests ja els trobem en persones que no tenen comportaments sostenibilistes. Inclús persones que mai han consumit productes ecològics, poden manifestar que es preocupen pel tema, o tenir una actitud favorable a aquests productes. El medi-ambient és un tema cada cop més popular, tot i que  encara no representi una preocupació real per a la majoria de la ciutadania, tal com s’aprecia al CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas), on només el 0,4% dels espanyols perceben els problemes medio-ambientals entre les tres primeres preocupacions.

Les aportacions més rellevants, sorgeixen a l’analitzar què fa mantenir el seu consum als grups de membres de cooperatives de consum:

  • El principal tret diferencial que explica el manteniment del comportament pro-ambiental són els valors dels consumidors. Quan van estudiar-se els 10 principals valors dels grups de consumidors, les persones que solien realitzar consum pro-ambiental, els situàvem a l’eix ètic-social, per tant, valors que tenien a veure amb els altres, tals com l’altruisme, cura del medi-ambient, la justícia, la integritat o el respecte. En canvi, en la resta de la població, predominava l’eix econòmic-pragmàtic, amb valors com l’ordre, la seguretat, o el treball.
  • Un altra aportació rellevant i no contemplada en les investigacions clàssiques, és la importància de viure el consum conscient des del positivisme, gaudint del canvi i sense culpabilitzar-se, ni culpabilitzar als altres, ni sentint-se malament pel que no s’aconsegueix. Aquestes emocions positives són una de les claus per al seu manteniment. S’ha de viure de forma positiva i gaudir-ne.
  • Finalment, cal destacar que tal com han indicat anteriors investigacions i articles (Porro, 2008), viure-ho en grup ens reforça i empodera, fent que els canvis passin de ser puntuals, a convertir-se en un nou estil de vida.

    Model Albert Vinyals

    Model dels 6 factors que porten al consum conscient (Vinyals, A., 2016)

Dr. Albert Vinyals i Ros. Professor de psicologia del consum a ESCODI-UB i a la UAB.

 

Camiseta nueva. (Fragmento de mi futuro libro)

Comparto un fragmento/boceto de mi futuro libro, que cada vez está más hilvanado. De momento, se llama “El consumidor tarado”. No es un libro de cuentos, pero cuelgo uno de los únicos cuentos que se encuentran en él… Poco a poco, desvelaré más fragmentos…

Camiseta nueva.

El Señor Común está orgulloso de la nueva camiseta que se ha comprado, sobretodo cuando al llegar a casa, se la ha puesto y su pareja le ha preguntado si era nueva, añadiendo que le queda bien. Claro que le queda bien, es de su marca favorita, tal como atesora el pequeño logotipo bordado en su pecho.

El Señor Común está convencido que la ropa de esa marca está muy bien confeccionada, ya que es más cara que la media y sabe que quien bien viste, debe tener una camiseta de dicha marca. Por eso, cuando la vio rebajada en una tienda, comprobó que el logotipo también estuviese en la etiqueta interior, para atesorar que no fuera falsa y la compró de inmediato, pese a que le costó seis veces más que la ropa que suele vestir.

El Señor Común se ha vuelto a poner la camiseta nueva para lucirla en su trabajo. Mira el logotipo reflejado en el cristal del metro con orgullo; luce muy bien, tanto, que hasta parece más grande que cuando lo compró. Al entrar en la oficina saluda con más entusiasmo de lo habitual a cada persona que se va cruzando. Alguno se lo devuelve con cara de sorprendido, otros disimulan mirando el móvil y la mayoría se lo devuelven con un leve levantamiento de cabeza, sin contacto ocular. Al sentarse en su despacho y saludar al Señor Breve, cambia de táctica y le pregunta como está y si su camiseta es nueva. Este le responde extrañado que no, que siempre la lleva y le pregunta porqué, a lo que el Señor Común contesta que por nada, que le queda bien, mientras mira de reojo su propio pecho, a ver si se percata de la novedad, pero el Señor Breve no dice nada, mientras piensa que el Señor Común necesita vacaciones urgentemente.

Captura de pantalla 2018-05-05 a las 12.49.06.pngEl Señor Común empieza a trabajar, pensando que a la hora del desayuno, seguro que alguien se fijará en la camiseta. Al encender el ordenador la ve reflejada. No entiende como nadie se ha percatado, si el logotipo se ve desde lejos. Tanto que tiene que remirarlo dos veces para corroborar que el logotipo ha crecido. Calculando con la mano, mide casi medio palmo. Queda desconcertado.

El Señor Común intenta obviar lo obvio, su logotipo crece, cada vez más deprisa. Lleva veinte minutos frente al ordenador y no consigue concentrarse porque cada vez que se mira, tiene más logotipo y menos camiseta. Se levanta nervioso, dirección al espejo del baño y queda estupefacto. Su camiseta está dominada por completo por el logotipo. En ese momento entra el Señor Otro, con quien tiene poca relación. El Señor Común le saluda y le pregunta si ve que le crece algo en la camiseta. El Señor Otro le pide que le repita la pregunta, ya que no entiende nada. Al repetírsela, El Señor Otro emite una risa nerviosa, que corta con un “sí, sí” acelerado, mientras vigila si alguien les está observando. Sale del baño sin haber ido al lavab, como tenía previsto.

El Señor Común vuelve a su silla y hace como que trabaja, mientras busca la mirada cómplice de sus compañeros, que no levantan la cabeza de las pantallas. Mientras, siente como el logotipo ha superado el umbral de la camiseta, para empezar a expandirse por el pantalón, bajando rápidamente hasta los zapatos y llegando a los calcetines. No sabe qué hacer, si pedir ayuda, si huir, llamar a su pareja, a su familia, o hablar con el Señor Jefe para que le deje marcharse. Pero claro, ¿cómo se lo explica al Señor Jefe?. Intenta agarrar el móvil, pero siente una fuerte presión en sus brazos que se lo impide. Se le tensa la piel, se contrae.

El Señor Breve tiene un problema con el Excel, a lo que recurrirá al Señor Común, que domina bastante el programa. Levanta la mirada por encima de la pantalla del ordenador, pero no le ve en su silla. Hace poco le había visto levantarse nervioso y no paraba de moverse. Le desconcentraba. Supone que estará en el baño. Sigue trabando. No aparece. Desayuna.

El Señor Breve vuelve del desayuno. Otra vez el problema del Excel. Vuelve a buscar al Señor Común, que no ha aparecido ni para desayunar. Se acerca a su mesa, ya que ve que se ha dejado el móvil encima, cosa poco habitual. Mira y no ve nada extraño. El ordenador encendido con un ridículo salvapantallas en movimiento, un bolígrafo, una libreta y una camiseta con un logotipo de una cocida marca, encima de la silla.

 

 

Per a què serveix estudiar Psicologia del consum?

Entrevista al programa El Submarí de Radio Terrassa, on explico amb exemples pràctics per a què ens serveix estudiar psicologia del consum, tant per a estudiants de comerç, marketing… com per la població general.

Saber com  consumim  ens empodera com a ciutadans.

Podcast: https://www.ivoox.com/submari-entrevista-la-psicologia-del-consum-audios-mp3_rf_25475421_1.html

 

Albert Vinyals Radio entrevista

Resumen de mi tesis sobre “el consumidor consciente”

Hace tiempo que me piden una forma “fácil” de leer mi tesis doctoral, ya que poca gente tiene tiempo de leer las 650 páginas de dicha investigación. Adjunto una presentación, que es la que usé para defenderla:

 

La tesis que fue puntuada con un cum laude, se titula “el consumidor consciente. Análisis de los factores psicosociales implicados en el consumo sostenible, a partir del estudio de miembros de cooperativas de consumo agro-ecológico” y en ella quería saber qué factores nos llevan a comprar productos ecológicos. Por esta razón, decidí entrevistar a algunos de los principales expert@s sobre el tema del país, así como estudiar a consumidores que eran militantes en el consumo ecológico y compararlos con otros perfiles de consumidores.

El resumen es que uno de los principales factores son los valores de estas personas, ya que es en lo que más se diferenciaban.

La tesis podéis encontrarla en:

Dialnet: https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=56049

En tesis en red: http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/393998/avir1de3.pdf?sequence=1&isAllowed=y

En TDX: http://www.tdx.cat/handle/10803/393998

 

 

 

Sexisme i consum

Podcast sobre la participació a l’Estat de Gràcia de Catalunya Radio parlant sobre gènere i consum.
“La societat és sexista,
La societat, és una societat de consum,
Per tant, el consum és sexista.”
Per aprofundir més en el tema, comparteixo dos articles, un meu i un del meu company d’assignatura al màster de marketing de la UAB, el Dr en sociologia, Vicent Borrás:
La harley de Barbie:
Las desigualdades del consumo, a través del género. Vicent Borrás

“El consumisme” a BTV

Avui penjo una entrevista força complerta, cuinada a foc lent, que em van fer la gent de BTV, pel “Noticia oberta”. Molt recomanable veure el programa complert, on parlen sobre el consumisme, més enllà dels tòpics i es mira des de la psicologia, literatura, cinema, música, marketing…

Albert Vinyals psicologia del consum

VIDEO: El consumisme a BTV. Programa.

Emocions, independència i consum.

Tot el procés que estem vivint en relació a la creació de la República Catalana, o no; dóna per publicar un llibre sobre totes les repercussions que el procés ha tingut sobre el consum, que han anat des de la por, la incertesa, la ràbia, fins a l’eufòria identitària… i tot això només des de l’1 d’octubre.tanga-estelada

Som una societat de consum i com a tal, un procés tan transcendental, no podia escapar-se del consum emocional que guia les nostres conductes. Ja fa 4 anys que escrivia l’article “Estelades…. ¡que me las quitan de las manos”, on destacava com en pocs mesos, un símbol relativament minoritari en la vida pública, passava a decorar des de cascs de motos, a tangues, passant per “tietes” amb samarretes reivindicatives. Ara, l’amalgama de banderes i tons que representa el procés independentista, pot trobar-se inclús a les portes dels basars xinesos, on conviuen estelades amb banderes d’Espanya. Però més enllà d’aquests actes de consum simbòlic, que fa mesos que arrosseguem, m’interessa veure el seguit d’emocions que s’han donat des dels primers escorcolls a impremtes, fins a veure com s’apropa el 155 i que han repercutit en el nostre consum. Amb l’inestimable ajut de la Katia Velar, psicòloga especialista en educació emocional, li hem donat nom a aquests sentiments (emocions que ens fan ser conscients del nostre estat anímic) i a emocions més soterrades, que també ens guien en aquests dies de tensa espera:

  • Sorpresa:

És una emoció que ens predisposa a l’acció i es considera neutra, ja que sol durar poc temps i donar pas a altres emocions, que poden ser positives, o negatives, depenent del que ens hagi sorprès. En el cas que ens ocupa, davant les astorants notícies, les manifestacions i l’híper-informació, vivim en una sorpresa i alerta permanent. Això fa que moltes activitats del dia a dia se’n ressentin i el consum n’és una d’elles. Des d’ESCODI, parlant amb tot tipus de comerciants, tant grans, com petits, amb una major o menor penetració en el territori, tots ens diuen que han notat una davallada de l’activitat. Principalment en comerços dirigits a un consum més hedonista, el qual representa la majoria, ja que gran part del nostre consum, no sol ser per cobrir necessitats bàsiques, sinó per plaer. Això, sumat al fet d’apropar-se una nova castanyada en banyador, fa que sectors com el tèxtil vegin decaure enormement la seva facturació.

  • Ansietat:

Entesa com l’anticipació de perills futurs. La vaga del 3 d’octubre va fer que moltes persones, sobretot d’una major edat, fessin compres de productes de primera necessitat d’alimentació uns dies abans. Això ho van notar alguns supermercats en la seva facturació. El que pot ser un acte racional, de pensar que aquell dia no trobaràs producte fresc, per a algunes persones es converteix en un aprovisionament, digne d’un refugi nuclear.

  • Incertesa

S’han ressentit les vendes anticipades i molts plans per anticipat, en general. A molts ens ha costat muntar plans els caps de setmana, ja que els esdeveniments es precipitaven. Per exemple, el sector del teatre afirma haver augmentat les vendes d’entrades en taquilla, però en canvi, davallar-se les anticipades. Aquesta incertesa, també ha disparat el consum de mitjans de comunicació, amb l’esperança d’estar informats i anticipar els esdeveniments, el qual és una fal·làcia i es converteix en un hàbit que acaba saturant a les persones. Imaginem la de dades del mòbil que estan gastant aquelles persones que cada dia ens envien 5 o 500 actualitzacions de l’estat de la qüestió.

La incertesa ha afectat sobretot a les compres que suposin un major risc econòmic. Tal com va passar en fets com el Brexit, aquí també s’han vist afectades vendes de productes com els cotxes, que el Gremi del motor de Barcelona xifra en caigudes d’un 30% en els últims 15 dies. Enfront d’una situació amb final incert, s’activen els mecanismes de defensa dels consumidors que decideixen postposar compres amb alt valor econòmic, que no siguin una necessitat immediata. Això mateix va succeir a l’inici de la recent crisi econòmica, quan els primers afectats (immobiliàries, a part) van ser el sector del moble i l’automòbil. No vol dir que estem en un altra crisi, sinó que s’activen els mateixos mecanismes de racionalització i prudència.

Aquesta incertesa, entesa com a por, també s’ha donat en les persones que han preferit no venir a Catalunya per vacances, però en aquest cas el motiu sol ser fruit de la desinformació i que en una situació on el que es vol és passar-ho bé, evitem les situacions de risc, per baix que sigui, si tenim altres propostes. No patim, que tornaran.

  • Entusiasme i esperança:

Tot un seguit d’emocions positives, han acompanyat a les persones a qui defensar una idea, els ha donat coratge i esperança de cara al futur. També ens ajuda a construir una identitat col·lectiva que aporta seguretat i benestar i que tant s’ha vist reflectida en nombrosos balcons. Tot el marxandatge independentista, les gimcanes

Captura de pantalla 2017-10-20 a las 16.31.25de les manifestacions, o les banderes unionistes, han fet que es disparessin les vendes a botigues de teles, però també a basars i a la venda ambulant.

 

  • Empatia i tristesa:

Alguns consumidors colpits per la magnitud de la situació: violència policial, escorcolls, presos polítics… deixen de fer activitats d’oci habituals, ja sigui per empatia vers qui està patint, perquè ells també ho han patit, o per pura tristor. Tal com ha ocorregut en altres fets que han sacsejat el país, l’activitat s’ha frenat automàticament, tot i que sol recuperar-se en pocs dies.

  • Antipatia:

Entesa com a rebuig vers un objecte o idea. Aquest sentiment implica no entendre el patiment i el sentir dels altres. Això s’ha vist en els boicots que en major

boixot-catalans

o menor mesura s’han promogut aquests dies, tant vers a empreses que movien la seva seu social, o els absurds boicots a productes catalans, amb molta força a l’època de l’estatut, mantinguts aquests últims 5 anys i que sembla que s’estan revifant. Dic absurds perquè en una economia globalitzada, poc sentit té fer boicot a marques transnacionals. A més, si l’objectiu del boicot és eixamplar la ferida i aconseguir que ens vulguem independitzar encara més és una bona opció, però si l’objectiu és la unitat del país, potser

és millor que mostrar el seu amor comprant més productes catalans i així, que la gent no vulgui marxar.

 

Consells per portar millor aquesta situació i millorar els ànims i l’economia col·lectiva:

Anava a redactar un seguit de consells per a gestionar aquestes emocions, però he trobat un article del elcrític.cat que ho explica molt millor que jo. La meva aportació addicional seria recordar que són bons dies per a fer un consum conscient, que ens farà sentir millor, a més d’ajudar a l’economia del nostre entorn: cercar productes i marques amb qui combreguem amb els seus valors, que siguin respectuoses amb les persones i el medi ambient, experiències que ens enriqueixin, o simplement, compres que ens vinguin de gust i ens abstreguin per uns moments de la voràgine informativa en la qual vivim.

L’article de Judit Pastor per a elcrític.cat que esmento, on dóna 10 consells per cuidar-se en temps de conflicte:

http://www.elcritic.cat/reportatges/10-consells-per-cuidar-se-en-temps-de-conflicte-18632

 

 

Cinco cambios que han revolucionado el consumo

Adjunto una entrevista que me han hecho en “puericultura market” una revista de productos especializados en productos para bebés. El titular queda bien para leer, pero no creo mucho en estas listas, sobretodo porque las revoluciones son multifactoriales.

Adjunto los 5 factores destacados en el sector juguete, un sector donde la ética debería ser el principal motor, ya que los niños poco entienden de intencionalidad de los anuncios y mucho de deseos impulsivos.

Enlace: http://www.puericulturamarket.com/analisis/20170825/cinco-cambios-han-revolucionado-consumo.aspx

  • Turbo consumidor VS. Consumidor consciente
    El turbo-consumidor “es este consumidor que va a consumir lo máximo, que busca ganar dinero para gastar y que define su identidad en base a lo que consume”. Sin embargo, con la crisis, se ha adaptado buscando el ahorro, pero para seguir consumiendo igual. Por ello, hablamos de un consumidor que, tras la crisis, “se puede pasar todo el día mirando productos y es más infiel a las marcas, porque analiza más”.  turboconsumidor homo consumensAsimismo, en estos momentos, esta manera de ver el consumo convive con lo que se llama un “consumo más consciente”. Es decir, un conjunto de ciudadanos que no ven el consumo como la principal fuente de felicidad, e intentan gastar menos y reciclar.
  • En busca de la transparencia
    El uso directo del cliente de las nuevas plataformas y las nuevas maneras de comunicarnos han producido una relación más abierta con las marcas, lo que las ha obligado a ser más transparentes y con una comunicación más directa. Por otro lado, en cuanto al consumo más consciente, “los consumidores no se creen a las marcas y muchas veces entienden sus mensajes como un lavado de cara”. Por ende, se acaba pidiendo a las marcas, ante todo, honestidad y que lo que explican sea transparente.
  • Comparar más, en especial en el sector infantil
    En un sector como el del juguete, “valoramos y buscamos factores como la seguridad, y ello puede influenciar en que podemos llegar a ser más fieles a marcas clásicas”. Aunque, sin lugar a dudas, ello puede cambiar ya que “después también se puede traducir en la parte de que comparamos muchísimo más gracias al mundo online”. Además, el del juguete es un sector en el que las tendencias internacionales también influyen mucho, estando también muy relacionado con los cambios sociales.
  • Sesgos generacionales.
    Generation Y, generación y

    Generación Y

    Un gran cambio que hay que tener en cuenta, también, es que los niños que nacen son totalmente digitales. De esta manera, “pasamos de la sociedad de la tradición, donde siempre la gente mayor enseñaba a los más jóvenes, a una sociedad que, por primera vez, el niño puede saber cosas que el abuelo no sabía; y que no se lo han explicado en el colegio, por el tema de la tecnología”. Así, hay que tener en cuenta este sesgo generacional, donde el niño igual está pensando en un juguete específico, pero muy distinto del que están pensando otras generaciones.

  • Las marcas, donde los niños quieran que estén
    “Los niños no entienden qué es una marca”, detalla Vinyals. Y es que los más pequeños no suelen entender la intencionalidad de la comunicación: “Ellos ven un vídeo muy bonito, sin saber que el objetivo es vender”. Así al final, no va a quedar demasiado claro si sus demandas van tanto hacia la marca, o hacia el juguete en sí. Sin embargo, lo que es seguro, es que éstos demandarán cubrir las necesidades que tengan en ese momento. En todo caso, las nuevas generaciones de niños querrán que las marcas estén justo donde ellos vayan a buscar la información, “y en el mundo que ellos están acostumbrados a ver: tabletas, móviles y nuevas plataformas”.