albert vinyals ros

Emocions, independència i consum.

Tot el procés que estem vivint en relació a la creació de la República Catalana, o no; dóna per publicar un llibre sobre totes les repercussions que el procés ha tingut sobre el consum, que han anat des de la por, la incertesa, la ràbia, fins a l’eufòria identitària… i tot això només des de l’1 d’octubre.tanga-estelada

Som una societat de consum i com a tal, un procés tan transcendental, no podia escapar-se del consum emocional que guia les nostres conductes. Ja fa 4 anys que escrivia l’article “Estelades…. ¡que me las quitan de las manos”, on destacava com en pocs mesos, un símbol relativament minoritari en la vida pública, passava a decorar des de cascs de motos, a tangues, passant per “tietes” amb samarretes reivindicatives. Ara, l’amalgama de banderes i tons que representa el procés independentista, pot trobar-se inclús a les portes dels basars xinesos, on conviuen estelades amb banderes d’Espanya. Però més enllà d’aquests actes de consum simbòlic, que fa mesos que arrosseguem, m’interessa veure el seguit d’emocions que s’han donat des dels primers escorcolls a impremtes, fins a veure com s’apropa el 155 i que han repercutit en el nostre consum. Amb l’inestimable ajut de la Katia Velar, psicòloga especialista en educació emocional, li hem donat nom a aquests sentiments (emocions que ens fan ser conscients del nostre estat anímic) i a emocions més soterrades, que també ens guien en aquests dies de tensa espera:

  • Sorpresa:

És una emoció que ens predisposa a l’acció i es considera neutra, ja que sol durar poc temps i donar pas a altres emocions, que poden ser positives, o negatives, depenent del que ens hagi sorprès. En el cas que ens ocupa, davant les astorants notícies, les manifestacions i l’híper-informació, vivim en una sorpresa i alerta permanent. Això fa que moltes activitats del dia a dia se’n ressentin i el consum n’és una d’elles. Des d’ESCODI, parlant amb tot tipus de comerciants, tant grans, com petits, amb una major o menor penetració en el territori, tots ens diuen que han notat una davallada de l’activitat. Principalment en comerços dirigits a un consum més hedonista, el qual representa la majoria, ja que gran part del nostre consum, no sol ser per cobrir necessitats bàsiques, sinó per plaer. Això, sumat al fet d’apropar-se una nova castanyada en banyador, fa que sectors com el tèxtil vegin decaure enormement la seva facturació.

  • Ansietat:

Entesa com l’anticipació de perills futurs. La vaga del 3 d’octubre va fer que moltes persones, sobretot d’una major edat, fessin compres de productes de primera necessitat d’alimentació uns dies abans. Això ho van notar alguns supermercats en la seva facturació. El que pot ser un acte racional, de pensar que aquell dia no trobaràs producte fresc, per a algunes persones es converteix en un aprovisionament, digne d’un refugi nuclear.

  • Incertesa

S’han ressentit les vendes anticipades i molts plans per anticipat, en general. A molts ens ha costat muntar plans els caps de setmana, ja que els esdeveniments es precipitaven. Per exemple, el sector del teatre afirma haver augmentat les vendes d’entrades en taquilla, però en canvi, davallar-se les anticipades. Aquesta incertesa, també ha disparat el consum de mitjans de comunicació, amb l’esperança d’estar informats i anticipar els esdeveniments, el qual és una fal·làcia i es converteix en un hàbit que acaba saturant a les persones. Imaginem la de dades del mòbil que estan gastant aquelles persones que cada dia ens envien 5 o 500 actualitzacions de l’estat de la qüestió.

La incertesa ha afectat sobretot a les compres que suposin un major risc econòmic. Tal com va passar en fets com el Brexit, aquí també s’han vist afectades vendes de productes com els cotxes, que el Gremi del motor de Barcelona xifra en caigudes d’un 30% en els últims 15 dies. Enfront d’una situació amb final incert, s’activen els mecanismes de defensa dels consumidors que decideixen postposar compres amb alt valor econòmic, que no siguin una necessitat immediata. Això mateix va succeir a l’inici de la recent crisi econòmica, quan els primers afectats (immobiliàries, a part) van ser el sector del moble i l’automòbil. No vol dir que estem en un altra crisi, sinó que s’activen els mateixos mecanismes de racionalització i prudència.

Aquesta incertesa, entesa com a por, també s’ha donat en les persones que han preferit no venir a Catalunya per vacances, però en aquest cas el motiu sol ser fruit de la desinformació i que en una situació on el que es vol és passar-ho bé, evitem les situacions de risc, per baix que sigui, si tenim altres propostes. No patim, que tornaran.

  • Entusiasme i esperança:

Tot un seguit d’emocions positives, han acompanyat a les persones a qui defensar una idea, els ha donat coratge i esperança de cara al futur. També ens ajuda a construir una identitat col·lectiva que aporta seguretat i benestar i que tant s’ha vist reflectida en nombrosos balcons. Tot el marxandatge independentista, les gimcanes

Captura de pantalla 2017-10-20 a las 16.31.25de les manifestacions, o les banderes unionistes, han fet que es disparessin les vendes a botigues de teles, però també a basars i a la venda ambulant.

 

  • Empatia i tristesa:

Alguns consumidors colpits per la magnitud de la situació: violència policial, escorcolls, presos polítics… deixen de fer activitats d’oci habituals, ja sigui per empatia vers qui està patint, perquè ells també ho han patit, o per pura tristor. Tal com ha ocorregut en altres fets que han sacsejat el país, l’activitat s’ha frenat automàticament, tot i que sol recuperar-se en pocs dies.

  • Antipatia:

Entesa com a rebuig vers un objecte o idea. Aquest sentiment implica no entendre el patiment i el sentir dels altres. Això s’ha vist en els boicots que en major

boixot-catalans

o menor mesura s’han promogut aquests dies, tant vers a empreses que movien la seva seu social, o els absurds boicots a productes catalans, amb molta força a l’època de l’estatut, mantinguts aquests últims 5 anys i que sembla que s’estan revifant. Dic absurds perquè en una economia globalitzada, poc sentit té fer boicot a marques transnacionals. A més, si l’objectiu del boicot és eixamplar la ferida i aconseguir que ens vulguem independitzar encara més és una bona opció, però si l’objectiu és la unitat del país, potser

és millor que mostrar el seu amor comprant més productes catalans i així, que la gent no vulgui marxar.

 

Consells per portar millor aquesta situació i millorar els ànims i l’economia col·lectiva:

Anava a redactar un seguit de consells per a gestionar aquestes emocions, però he trobat un article del elcrític.cat que ho explica molt millor que jo. La meva aportació addicional seria recordar que són bons dies per a fer un consum conscient, que ens farà sentir millor, a més d’ajudar a l’economia del nostre entorn: cercar productes i marques amb qui combreguem amb els seus valors, que siguin respectuoses amb les persones i el medi ambient, experiències que ens enriqueixin, o simplement, compres que ens vinguin de gust i ens abstreguin per uns moments de la voràgine informativa en la qual vivim.

L’article de Judit Pastor per a elcrític.cat que esmento, on dóna 10 consells per cuidar-se en temps de conflicte:

http://www.elcritic.cat/reportatges/10-consells-per-cuidar-se-en-temps-de-conflicte-18632

 

 

Anuncios

II Jornades Empresa Recerca de la UB

Albert Vinyals psicologia UBVídeo de la participació a la II Jornada Recerca i Empresa, organitzat per la facultat de Psicologia de la UB.

Es tractava de taules on debatiem formadors, investigadors i empresaris. En la nostra taula “Del cervell social, al emocional“, hi vam participar:

 

* Dr. Lluís Fuentemilla, Professor del Departament de Psicologia Bàsica de la UB i investigador al IR3C i al IDIBELL.

* Dr. Raffaele Cacciaglia: Professor del Departament de Psiquiatria y Psicobiologia Clínica de la UB i Investigador del  IR3C.

* Albert Vinyals i Ros: psicocreatiu i  professor de Psicologia del Consum a ESCODI i UAB

* Josep Baltà, forner.  Si mai heu vist a en Baltà en directe, no us perdeu el vídeo. Us sorprendrà!

Excel·lent organització i molt bona tertúlia i participació del públic, on vam aprofundir sobre la psicologia del consum i el funcionament del cervell dels consumidors.

Enllaç: http://www.ub.edu/ubtv/video/converses-feedwork-2b-del-cervell-emocional-al-cervell-social

Herois anònims en risc d’extinció. (Pròleg del llibre sobre el meu oncle Fèlix Ros)

Vivim rodejats d’herois anònims, en risc d’extinció.

Aquesta, aparentment, descabellada reflexió, segur que la compartireu un cop llegiu el relat sobre el meu Oncle Fèlix. Però també si teniu la sort de tenir viu algun avi, pare, mare, parent, veí… que visqué entre 1936 i finals dels anys 1940 i patís una guerra civil, una postguerra i potser com en Fèlix, la segona guerra mundial, un camp de concentració del que es va escapar i 2 serveis militars obligatoris. Ell o ella, també podrien considerar-se herois en risc d’extinció.

I per què dic herois, si en la majoria de casos són simplement víctimes silencioses i silenciades?. Doncs serien herois, si ho veiem com el jovent solem veure avui en dia les guerres: a partir de la visió de films Nord-Americans, on intrèpids ciutadans lluiten per sobreviure i salvar als seus, i això és el que aquesta generació va viure; amb més por que valentia, però això ja s’encarregaria d’accentuar-ho el director de la pel·lícula. En realitat, els qui no n’hem viscut cap, podem imaginar que una guerra és una gran merda i si a sobre estàs del bàndol dels vençuts, com va ser el cas de la meva família, és una grandíssima merda que has de carregar en silenci i sense que es noti gaire.  Fèlix RosRes d’actes heroics; simple silenci.

Aquest silenci viscut, és el que més em va sorprendre al llegir la història de l’oncle Fèlix. Després d’anys d’haver sentit parlar d’ell, no en tenia ni idea del que havia viscut. Però el curiós, és que d’un dels meus avis, fins l’any que va morir, tampoc sabia que havia estat mesos amagat als boscos perquè ningú l’enxampés, després d’infinits dies a primera línia del camp de batalla. Convivim amb una generació als qui rarament els demanem l’opinió i que durant masses anys van haver de callar, tant per les represàlies polítiques, com pel dolor que els podia produir el record de fets, que ningú hauria de viure.

I darrere les seves arrugues, ens trobem amb increïbles històries de superació com la que esteu a punt de llegir, d’algú que a més de viure 2 guerres seguides, perdre a la dona ben jove, no tenir feines estables i viure mitja vida amb una malaltia respiratòria que va agafar a l’Àfrica, on el van enviar després de tornar d’un camp de concentració d’Holanda; mai va perdre el somriure. En Fèlix deien que era molt de la broma, que es disfressava sovint i que la seqüela més visible d’aquests anys de guerres i fugides, simplement eren les conyes que feia en francès.

Fèlix

Fèlix Ros, segon per l’esquerra, durant la guerra

Per tant, imagineu-lo com qualsevol dels avis que avui podem creuar-nos, tant aparentment indefensos, absents i aliens al frenètic món en el que vivim; però que en canvi, segur que amaguen increïbles històries, fruit del temps en que van viure. Fruit de la saviesa de la vellesa.

L’única forma de protegir aquesta espècie en risc d’extinció, és mantenint viva la seva memòria, per tant… Escoltem als avis i àvies!

Albert Vinyals i Ros.

Vídeo del taller per fomentar el pensament creatiu

Taller complert sobre com fomentar el pensament creatiu. Realitzat a la seu de la UOC, al cicle “Dijous amb OSRT”, el 07/11/2013:

 

 

Nuevo curso. “Herramientas para fomentar el pensamiento creativo”

Nuevo curso de creatividad de Albert Vinyals en el  Ciclo “Jueves con la OSRT“, organizado por la UOC.
El próximo 31 de octubre, a las 10:30, tendrá lugar en la sala -1B y -1H de la Sede 22@ de la UOC (Rambla de Poblenou 156, Barcelona) una nueva sesión del ciclo Dijous amb l’OSRT .

Será un taller de creatividad en el que se analizará con los asistentes la puesta en práctica de diferentes formas de gestión del pensamiento (instintos, intuición, emociones, razonamiento analítico, planificación y el pensamiento divergente) para demostrar qué determina que los seres humanos sean creativos y cómo se pueden aprovechar ciertas herramientas mentales para aplicarlas a las tareas profesionales.

En caso de querer asistir, hay que realizar la inscripción antes del 29 de octubre a través del formulario del siguiente enlace. http://www.uoc.edu/portal/es/recerca-innovacio/difusio-publicacions/noticies/noticies-OSRT/2013/noticia_020_dijous_vinyals.html#sthash.RjOK8R9K.dpufalbert vinyals UOC