albert vinyals ros

Comprando en 2029

Sábado 3 de marzo de 2029.

7.45 h. Suena mi despertador cafetera, que en lugar de avivarme con el horrible “pipipipipipi”, me despierta el “chup chup” del café recién hecho. Sin salir de la cama, repaso las noticias, totalmente personalizadas según mi forma de pensar. Al rato, la pantalla me avisa que tengo una vídeo-llamada en grupo. Son unos amigos con los que hacemos deporte los sábados. Deciden ir a correr por la montaña a las 12 h.

8.45 h. Le digo a mi asistente de vozque quiero un cortavientos ligero para ir a correr, ya que me he cansado del último que me compré. Como estoy incrementando masa muscular, debo haber cambiado de medidas, así que con una app escaneo mi cuerpo para conocer mi talla exacta. Le encargo al asistente una chaqueta con placas solares para poder cargar mi teléfono. Le pido a la app que me llegue en menos de 2 horas, ya que tendré que salir de casa a las 11 h.

9.15 h. Aprovecho para hacer la compra online de alimentación en una cooperativa de consumo ecológico que comulga con mis valores. Como que saben qué productos suelo comprar, repito mi última compra y en 1 minuto la tengo hecha. Por cuestiones de conciencia ambiental, envían todos los pedidos a un sitio céntrico el mismo día. Recogeré la compra en un bar del barrio, así aprovecho para tomar algo con los de la cooperativa y quizá comprar algo más.

9.30 h. Busco cómo llegar al sitio dónde iremos a correr. Encuentro absurdo tener coche propio, por esto uso una app para localizar coches de vecinos que los compartan. Consigo uno cerca de casa, disponible esta mañana. La pantalla dice que hace sol, así que programo mi impresora 3D para que me saque una visera y me proteja al correr.
10 h. Salgo un momento de casa y compro un vino para tomar después de correr con los amigos. Siempre voy a una antigua bodega, que es como las tiendas de antes. Rezuma vida por sus paredes. Me encanta, porque es como un viaje en el tiempo y el comerciante siempre sabe aconsejarme.

Retrofuturismo como veían el año 2000

Visión del año 2000, desde el 1900. La abuela de la roomba

10.45 h. Ya me he probado el cortavientos, me sienta como un guante y la visera ha quedado genial. Al pasar por la cocina, la nevera me avisa de que falta leche y veo que no tengo pastillas del lavavajillas. Le pido a la nevera que encargue una caja y le doy a un botón integrado en el lavavajillas para comprar las pastillas.

10.55 h. Con mi reloj inteligente me hago un chequeo médico inmediato, para controlar que esté todo en orden y que no me de un patatús al correr. Todo correcto, ¡Salgo a correr!

En este relato he querido visualizar cómo se comprará de aquí a 10 años. Desgranaré las principales tendencias que marcarán el futuro del retail, extraídas del texto:

 

  • Comodidad y rapidez .

Todo apunta a un mundo más tecnológico, en el que el binomio comodidad-rapidez serán factores clave para que triunfen los negocios. El cliente, cada vez más perezoso, quiere que se lo pongamos fácil. No quiere complicarse la vida, ni perder ni un minuto de su sobre-estimulada agenda.

  • Tan experienciales, que pierde sentido la posesión.

Tal como sucede con el sector del automóvil, en el cual crece el renting, la tendencia en auge es cambiar la posesión, por cubrir deseos inmediatos. Queremos que nuestros objetos sean lo más nuevos posibles, creciendo la obsolescencia percibida. Poseer un producto hasta desgastarlo, tendrá cada vez menos sentido. La prueba es que hasta Ikea se plantea realizar renting.

año 2000 visto desde el pasado

El 2000 visto desde 1900. Problemas de tráfico.

  • Big data real

En el ejemplo explicado, se aprecian distintas formas de ver cómo podrá aplicarse el big data. Cruzando datos, las marcas podrán saber qué quieres consumir, antes de que lo hayas deseado. Las empresas tecnológicas centran muchos de sus esfuerzos en el desarrollo más eficiente de inteligencia artificial para gestionar datos, ya que poseer información es la clave del éxito en nuestra sociedad. Las empresas líderes no son las que fabrican más, sino las que manejan mejor la información. Sino, ¿por qué razón Facebook compraría una app que no genera beneficios como Whatsapp por 13.800 millones de dólares?

  • Personalización en un mundo homogéneo

El futuro de los consumidores, se asemeja al presente de los adolescentes: desde fuera nos parece que todos visten igual, pero en cambio su mayor temor es formar parte del “rebaño”. Vamos hacia un mundo contradictorio, que mezcla la uniformización de gustos y costumbres a escala global, con la personalización de productos, con el máximo exponente en las impresoras 3D.

  • Más activismo en el consumo

Ante este mundo de consumo inmediato y desaforado, cada vez más personas apostarán por traducir sus tendencias ideológicas, en actos de consumo. Con el consumo podemos defender nuestro cuerpo, valores y territorio para generar cambios a escala global.

  • ¿Y la tienda física?

Pese a que el e-commerce crece cada año, es impensable que desaparezcan las tiendas físicas, más aún cuando los grandes del comercio electrónico empiezan a abrir tiendas físicas. Una calle sin comercio, es una calle sin vida.

Vivimos en una sociedad envejecida y con cada vez más hogares unipersonales (actualmente representan el 25%), pero seguimos siendo seres sociales que necesitan de contacto humano. Para muchas personas la única sonrisa que reciben al final del día puede ser una tienda física, por lo que a la venta asistida le queda un largo recorrido. Esto incluso lo confirman estudios que han visto correlaciones entre zonas con mercados de verduras, dónde se dan numerosas interacciones humanas, con la mejora de la salud mental.

Neo Tokio akira 2019

Neo-Tokio, año 2019. Visión de Tokio desde 1988 en el anime de Akira (Katsuhiro Otomo).

Lo que cambiará, será el tipo de tiendas que sobrevivirán: una combinación de multinacionales, cada vez más tecnológicas y experienciales, conviviendo con comercios de proximidad, cada vez más profesionalizados, que apuesten por la experiencia emocional y la especialización. En contraposición, también tendremos más tiendas de conveniencia, con muy poca profesionalización, incluso descuidadas, pero que ofrecerán proximidad y flexibilidad de horarios. Este mundo, puede recordarnos al de futuros distópicos como los de Blade Runner, Akira o Alita, una mezcla de híper-tecnología, con bonitas tiendas que conviven con otras cutres y grises.

En realidad, cada vez es más difícil predecir el futuro, ya que viene marcado por los cambios  tecnológicos y éstos avanzan exponencialmente, de forma disruptiva,por lo que es muy complejo proyectarlos a 10 años. ¿Alguien se imaginaba en 2009 que principalmente nos comunicaríamos usando emoticonos y notas de voz? El futuro siempre lo vemos desde el presente y éste avanza tan rápido, que todo lo escrito hasta ahora, describe cómo compramos en 2019, y no en 2029.

akira end scene 2019

Neo-Tokio, año 2019. Visión de Tokio desde 1988, en la escena final de Akira (Kastuhiro Otomo).

 

 

Per a què serveix estudiar Psicologia del consum?

Entrevista al programa El Submarí de Radio Terrassa, on explico amb exemples pràctics per a què ens serveix estudiar psicologia del consum, tant per a estudiants de comerç, marketing… com per la població general.

Saber com  consumim  ens empodera com a ciutadans.

Podcast: https://www.ivoox.com/submari-entrevista-la-psicologia-del-consum-audios-mp3_rf_25475421_1.html

 

Albert Vinyals Radio entrevista

Resumen de mi tesis sobre “el consumidor consciente”

Hace tiempo que me piden una forma “fácil” de leer mi tesis doctoral, ya que poca gente tiene tiempo de leer las 650 páginas de dicha investigación. Adjunto una presentación, que es la que usé para defenderla:

 

La tesis que fue puntuada con un cum laude, se titula “el consumidor consciente. Análisis de los factores psicosociales implicados en el consumo sostenible, a partir del estudio de miembros de cooperativas de consumo agro-ecológico” y en ella quería saber qué factores nos llevan a comprar productos ecológicos. Por esta razón, decidí entrevistar a algunos de los principales expert@s sobre el tema del país, así como estudiar a consumidores que eran militantes en el consumo ecológico y compararlos con otros perfiles de consumidores.

El resumen es que uno de los principales factores son los valores de estas personas, ya que es en lo que más se diferenciaban.

La tesis podéis encontrarla en:

Dialnet: https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=56049

En tesis en red: http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/393998/avir1de3.pdf?sequence=1&isAllowed=y

En TDX: http://www.tdx.cat/handle/10803/393998

 

 

 

Emocions, independència i consum.

Tot el procés que estem vivint en relació a la creació de la República Catalana, o no; dóna per publicar un llibre sobre totes les repercussions que el procés ha tingut sobre el consum, que han anat des de la por, la incertesa, la ràbia, fins a l’eufòria identitària… i tot això només des de l’1 d’octubre.tanga-estelada

Som una societat de consum i com a tal, un procés tan transcendental, no podia escapar-se del consum emocional que guia les nostres conductes. Ja fa 4 anys que escrivia l’article “Estelades…. ¡que me las quitan de las manos”, on destacava com en pocs mesos, un símbol relativament minoritari en la vida pública, passava a decorar des de cascs de motos, a tangues, passant per “tietes” amb samarretes reivindicatives. Ara, l’amalgama de banderes i tons que representa el procés independentista, pot trobar-se inclús a les portes dels basars xinesos, on conviuen estelades amb banderes d’Espanya. Però més enllà d’aquests actes de consum simbòlic, que fa mesos que arrosseguem, m’interessa veure el seguit d’emocions que s’han donat des dels primers escorcolls a impremtes, fins a veure com s’apropa el 155 i que han repercutit en el nostre consum. Amb l’inestimable ajut de la Katia Velar, psicòloga especialista en educació emocional, li hem donat nom a aquests sentiments (emocions que ens fan ser conscients del nostre estat anímic) i a emocions més soterrades, que també ens guien en aquests dies de tensa espera:

  • Sorpresa:

És una emoció que ens predisposa a l’acció i es considera neutra, ja que sol durar poc temps i donar pas a altres emocions, que poden ser positives, o negatives, depenent del que ens hagi sorprès. En el cas que ens ocupa, davant les astorants notícies, les manifestacions i l’híper-informació, vivim en una sorpresa i alerta permanent. Això fa que moltes activitats del dia a dia se’n ressentin i el consum n’és una d’elles. Des d’ESCODI, parlant amb tot tipus de comerciants, tant grans, com petits, amb una major o menor penetració en el territori, tots ens diuen que han notat una davallada de l’activitat. Principalment en comerços dirigits a un consum més hedonista, el qual representa la majoria, ja que gran part del nostre consum, no sol ser per cobrir necessitats bàsiques, sinó per plaer. Això, sumat al fet d’apropar-se una nova castanyada en banyador, fa que sectors com el tèxtil vegin decaure enormement la seva facturació.

  • Ansietat:

Entesa com l’anticipació de perills futurs. La vaga del 3 d’octubre va fer que moltes persones, sobretot d’una major edat, fessin compres de productes de primera necessitat d’alimentació uns dies abans. Això ho van notar alguns supermercats en la seva facturació. El que pot ser un acte racional, de pensar que aquell dia no trobaràs producte fresc, per a algunes persones es converteix en un aprovisionament, digne d’un refugi nuclear.

  • Incertesa

S’han ressentit les vendes anticipades i molts plans per anticipat, en general. A molts ens ha costat muntar plans els caps de setmana, ja que els esdeveniments es precipitaven. Per exemple, el sector del teatre afirma haver augmentat les vendes d’entrades en taquilla, però en canvi, davallar-se les anticipades. Aquesta incertesa, també ha disparat el consum de mitjans de comunicació, amb l’esperança d’estar informats i anticipar els esdeveniments, el qual és una fal·làcia i es converteix en un hàbit que acaba saturant a les persones. Imaginem la de dades del mòbil que estan gastant aquelles persones que cada dia ens envien 5 o 500 actualitzacions de l’estat de la qüestió.

La incertesa ha afectat sobretot a les compres que suposin un major risc econòmic. Tal com va passar en fets com el Brexit, aquí també s’han vist afectades vendes de productes com els cotxes, que el Gremi del motor de Barcelona xifra en caigudes d’un 30% en els últims 15 dies. Enfront d’una situació amb final incert, s’activen els mecanismes de defensa dels consumidors que decideixen postposar compres amb alt valor econòmic, que no siguin una necessitat immediata. Això mateix va succeir a l’inici de la recent crisi econòmica, quan els primers afectats (immobiliàries, a part) van ser el sector del moble i l’automòbil. No vol dir que estem en un altra crisi, sinó que s’activen els mateixos mecanismes de racionalització i prudència.

Aquesta incertesa, entesa com a por, també s’ha donat en les persones que han preferit no venir a Catalunya per vacances, però en aquest cas el motiu sol ser fruit de la desinformació i que en una situació on el que es vol és passar-ho bé, evitem les situacions de risc, per baix que sigui, si tenim altres propostes. No patim, que tornaran.

  • Entusiasme i esperança:

Tot un seguit d’emocions positives, han acompanyat a les persones a qui defensar una idea, els ha donat coratge i esperança de cara al futur. També ens ajuda a construir una identitat col·lectiva que aporta seguretat i benestar i que tant s’ha vist reflectida en nombrosos balcons. Tot el marxandatge independentista, les gimcanes

Captura de pantalla 2017-10-20 a las 16.31.25de les manifestacions, o les banderes unionistes, han fet que es disparessin les vendes a botigues de teles, però també a basars i a la venda ambulant.

 

  • Empatia i tristesa:

Alguns consumidors colpits per la magnitud de la situació: violència policial, escorcolls, presos polítics… deixen de fer activitats d’oci habituals, ja sigui per empatia vers qui està patint, perquè ells també ho han patit, o per pura tristor. Tal com ha ocorregut en altres fets que han sacsejat el país, l’activitat s’ha frenat automàticament, tot i que sol recuperar-se en pocs dies.

  • Antipatia:

Entesa com a rebuig vers un objecte o idea. Aquest sentiment implica no entendre el patiment i el sentir dels altres. Això s’ha vist en els boicots que en major

boixot-catalans

o menor mesura s’han promogut aquests dies, tant vers a empreses que movien la seva seu social, o els absurds boicots a productes catalans, amb molta força a l’època de l’estatut, mantinguts aquests últims 5 anys i que sembla que s’estan revifant. Dic absurds perquè en una economia globalitzada, poc sentit té fer boicot a marques transnacionals. A més, si l’objectiu del boicot és eixamplar la ferida i aconseguir que ens vulguem independitzar encara més és una bona opció, però si l’objectiu és la unitat del país, potser

és millor que mostrar el seu amor comprant més productes catalans i així, que la gent no vulgui marxar.

 

Consells per portar millor aquesta situació i millorar els ànims i l’economia col·lectiva:

Anava a redactar un seguit de consells per a gestionar aquestes emocions, però he trobat un article del elcrític.cat que ho explica molt millor que jo. La meva aportació addicional seria recordar que són bons dies per a fer un consum conscient, que ens farà sentir millor, a més d’ajudar a l’economia del nostre entorn: cercar productes i marques amb qui combreguem amb els seus valors, que siguin respectuoses amb les persones i el medi ambient, experiències que ens enriqueixin, o simplement, compres que ens vinguin de gust i ens abstreguin per uns moments de la voràgine informativa en la qual vivim.

L’article de Judit Pastor per a elcrític.cat que esmento, on dóna 10 consells per cuidar-se en temps de conflicte:

http://www.elcritic.cat/reportatges/10-consells-per-cuidar-se-en-temps-de-conflicte-18632

 

 

II Jornades Empresa Recerca de la UB

Albert Vinyals psicologia UBVídeo de la participació a la II Jornada Recerca i Empresa, organitzat per la facultat de Psicologia de la UB.

Es tractava de taules on debatiem formadors, investigadors i empresaris. En la nostra taula “Del cervell social, al emocional“, hi vam participar:

 

* Dr. Lluís Fuentemilla, Professor del Departament de Psicologia Bàsica de la UB i investigador al IR3C i al IDIBELL.

* Dr. Raffaele Cacciaglia: Professor del Departament de Psiquiatria y Psicobiologia Clínica de la UB i Investigador del  IR3C.

* Albert Vinyals i Ros: psicocreatiu i  professor de Psicologia del Consum a ESCODI i UAB

* Josep Baltà, forner.  Si mai heu vist a en Baltà en directe, no us perdeu el vídeo. Us sorprendrà!

Excel·lent organització i molt bona tertúlia i participació del públic, on vam aprofundir sobre la psicologia del consum i el funcionament del cervell dels consumidors.

Enllaç: http://www.ub.edu/ubtv/video/converses-feedwork-2b-del-cervell-emocional-al-cervell-social

Herois anònims en risc d’extinció. (Pròleg del llibre sobre el meu oncle Fèlix Ros)

Vivim rodejats d’herois anònims, en risc d’extinció.

Aquesta, aparentment, descabellada reflexió, segur que la compartireu un cop llegiu el relat sobre el meu Oncle Fèlix. Però també si teniu la sort de tenir viu algun avi, pare, mare, parent, veí… que visqué entre 1936 i finals dels anys 1940 i patís una guerra civil, una postguerra i potser com en Fèlix, la segona guerra mundial, un camp de concentració del que es va escapar i 2 serveis militars obligatoris. Ell o ella, també podrien considerar-se herois en risc d’extinció.

I per què dic herois, si en la majoria de casos són simplement víctimes silencioses i silenciades?. Doncs serien herois, si ho veiem com el jovent solem veure avui en dia les guerres: a partir de la visió de films Nord-Americans, on intrèpids ciutadans lluiten per sobreviure i salvar als seus, i això és el que aquesta generació va viure; amb més por que valentia, però això ja s’encarregaria d’accentuar-ho el director de la pel·lícula. En realitat, els qui no n’hem viscut cap, podem imaginar que una guerra és una gran merda i si a sobre estàs del bàndol dels vençuts, com va ser el cas de la meva família, és una grandíssima merda que has de carregar en silenci i sense que es noti gaire.  Fèlix RosRes d’actes heroics; simple silenci.

Aquest silenci viscut, és el que més em va sorprendre al llegir la història de l’oncle Fèlix. Després d’anys d’haver sentit parlar d’ell, no en tenia ni idea del que havia viscut. Però el curiós, és que d’un dels meus avis, fins l’any que va morir, tampoc sabia que havia estat mesos amagat als boscos perquè ningú l’enxampés, després d’infinits dies a primera línia del camp de batalla. Convivim amb una generació als qui rarament els demanem l’opinió i que durant masses anys van haver de callar, tant per les represàlies polítiques, com pel dolor que els podia produir el record de fets, que ningú hauria de viure.

I darrere les seves arrugues, ens trobem amb increïbles històries de superació com la que esteu a punt de llegir, d’algú que a més de viure 2 guerres seguides, perdre a la dona ben jove, no tenir feines estables i viure mitja vida amb una malaltia respiratòria que va agafar a l’Àfrica, on el van enviar després de tornar d’un camp de concentració d’Holanda; mai va perdre el somriure. En Fèlix deien que era molt de la broma, que es disfressava sovint i que la seqüela més visible d’aquests anys de guerres i fugides, simplement eren les conyes que feia en francès.

Fèlix

Fèlix Ros, segon per l’esquerra, durant la guerra

Per tant, imagineu-lo com qualsevol dels avis que avui podem creuar-nos, tant aparentment indefensos, absents i aliens al frenètic món en el que vivim; però que en canvi, segur que amaguen increïbles històries, fruit del temps en que van viure. Fruit de la saviesa de la vellesa.

L’única forma de protegir aquesta espècie en risc d’extinció, és mantenint viva la seva memòria, per tant… Escoltem als avis i àvies!

Albert Vinyals i Ros.

Vídeo del taller per fomentar el pensament creatiu

Taller complert sobre com fomentar el pensament creatiu. Realitzat a la seu de la UOC, al cicle “Dijous amb OSRT”, el 07/11/2013:

 

 

Nuevo curso. “Herramientas para fomentar el pensamiento creativo”

Nuevo curso de creatividad de Albert Vinyals en el  Ciclo “Jueves con la OSRT“, organizado por la UOC.
El próximo 31 de octubre, a las 10:30, tendrá lugar en la sala -1B y -1H de la Sede 22@ de la UOC (Rambla de Poblenou 156, Barcelona) una nueva sesión del ciclo Dijous amb l’OSRT .

Será un taller de creatividad en el que se analizará con los asistentes la puesta en práctica de diferentes formas de gestión del pensamiento (instintos, intuición, emociones, razonamiento analítico, planificación y el pensamiento divergente) para demostrar qué determina que los seres humanos sean creativos y cómo se pueden aprovechar ciertas herramientas mentales para aplicarlas a las tareas profesionales.

En caso de querer asistir, hay que realizar la inscripción antes del 29 de octubre a través del formulario del siguiente enlace. http://www.uoc.edu/portal/es/recerca-innovacio/difusio-publicacions/noticies/noticies-OSRT/2013/noticia_020_dijous_vinyals.html#sthash.RjOK8R9K.dpufalbert vinyals UOC