Consumo consciente

Resumen tesi “El consumidor consciente”

Presentación usada en la defensa de la tesi “El consumidor consciente: análisis de los factores psicosociales implicados en el consumo sostenible en las cooperativas agro-ecológicas”.
Defendida por Albert Vinyals en Julio de 2016.

 

Cruda entrevista en Playground magazine

Cruda por las reflexiones y su contenido. El post que he creado a partir de esta excelente entrevista, será estilo Playground, expertos en viralizar titulares y expandir contenidos. ¡Se ha compartido más de 20.000 veces! Comparto sus frases destacadas, que sin matizar ni profundizar alguna puede parecer una barbaridad, pero seguro que os apetece leerla entera:

“Si no compras, no amas”

Albert Vinyals Playground

“En los escáneres cerebrales se ve que el pico de placer se da justamente antes de pagar”

Una caja registradora es más determinante que una urna

“Si nuestra felicidad se basa en el consumo, es imposible alcanzarla. Siempre vamos a necesitar más”

“Haber crecido en la sociedad de consumo te hace bilingüe o trilingüe. Además de la lengua materna, hablamos el lenguaje del consumo”

“Si consumimos a quienes contaminan y explotan a sus trabajadores, tendremos un futuro contaminado y con explotación laboral”

Low cost, high trash

Gracias Alba y al equipo, ¡muy buen trabajo! ENLACE A LA ENTREVISTA

 

Entrevista al Diari de Girona

“El perfil de consumidor conscient que compra basant-se en valors, creix”. Avui, entrevista al Diari de Girona.

Entrevista Albert Vinyals psicologia consum

La neofilia, más allá del iPhone.

 

Estos días se está escribiendo mucho sobre el lanzamiento del nuevo gadget de Apple, con la publicidad directa o indirecta que esto implica y con el reto que supone para los periodistas: tratar un tema que “reaparece” periódicamente, pero intentando aportar nuevos enfoques.

El último término en salir a escena ha sido la neofilia, o el supuesto síndrome que sufren quienes siempre buscan las últimas novedades. El neologismo pese a originarse en el ámbito literario, ha sido usado para referirse a tendencias de consumo, a patrones de personalidad, estilos de vida e incluso, para definir a quienes les gusta probar nuevos alimentos. En realidad, en psicología (más…)

Qui és el consumidor conscient?

Entrevista per a la revista de l’Humana parlant sobre nous perfils de consumidors, basant-nos en els seus valors. entrevista albert vinyals

Entrevista sobre consumo sostenible

Hoy cuelgo el Podcast de una pseudo-mesa redonda que nos hicieron en el programa “Anem de tarda” de Radio 4, dónde Enric Carrera de la UPC y la cátedra UNESCO sobre sostenibilidad, Charlotte Bouchet, Managing director de Creafutur y un servidor, hablamos sobre la presencia, o no, del consumo sostenible en nuestra sociedad.

 

Enlace: http://www.rtve.es/alacarta/audios/anem-de-tarda/anem-tarda-reportatge-tertulia-sobre-consum-sostenible/3336779/

Expert comportament consumidor radio

Compra amb seny

Entrevista al diari Ara, parlant sobre consum conscientadolescència. Un tema molt interessant per aprofundir-hi i que des de fa un any, tractem a ESCODI amb ponències als instituts i en breu començarem des de l’associació ESBE, tractant-ho amb AMPAs de diferents instituts.

Compra amb seny! Per un consum responsable

Diari ARA 8/3/14 (AINHOA BOIX). L’enllaç: http://www.ara.cat/premium/suplements/criatures/Compra-seny-consum-responsable_0_1097890219.html

Encara que a molts pares els resulti difícil de creure, adolescència i consum responsable no són incompatibles. Els joves, els mateixos que avui s’obstinen a renovar les sabates encara que les que tinguin siguin de la temporada anterior, poden convertir-se demà en compradors conscients, reflexius i moderats. No hi ha cap fórmula miraculosa darrere d’aquesta transformació. Només dos ingredients que es fan del tot imprescindibles quan parlem de nens i adolescents: l’educació i l’exemple.

I és que, segons el professor del departament de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i autor del llibre El consumidor adolescent. Televisió, marques i publicitat, José Fernández-Cavia, del que moltes vegades s’obliden els pares és justament d’això, d’oferir als seus fills la informació necessària per poder comprar de manera conscient i, sobretot, de predicar amb l’exemple. “El que no té sentit és que estiguem dient als nostres fills que siguin responsables i que nosaltres fem just el contrari. D’adults que han deixat de pagar la hipoteca per comprar-se un cotxe n’hi ha a grapats”, explica aquest docent català que parla del consum adolescent com d’un acte que forma identitats, que permet al jove definir-se com a persona i pertànyer a un grup d’iguals.

Una manera de pensar que no s’allunya gaire de la d’Albert Vinyals, professor de psicologia del consum de l’Escola Superior de Comerç i Distribució (Escodarmas seducción masiva. i) i un dels principals defensors, tant en les seves classes com en els seus tallers amb adolescents, del consum com a acció conscient. Per aquest docent català, com per Fernández-Cavia, els pares tenen responsabilitat en els hàbits de compra dels seus fills i ells, igual que els adolescents, han de canviar el xip si volen dirigir els seus esforços cap a un consum conscient.

Com? Doncs com hauria de fer qualsevol jove: buscant informació sobre un producte o servei abans d’adquirir-lo, pensant en els valors socials o mediambientals que s’amaguen darrere seu i basant la seva decisió de compra en aquests factors. “El primer que hem de fer per consumir de manera conscient és, justament, adquirir consciència, tant pares com fills. Que darrere d’una compra hi hagi una formació, uns coneixements. Perquè, si no disposem d’aquesta informació, no podem saber per què és millor comprar una marca o una altra”, aconsella aquest professional que, malgrat parlar de la importància que té el consum en el nostre dia a dia, evita les postures radicals en aquest tema.

“Quan parlem de consum conscient, no parlem de prohibir marques ni multinacionals, sinó de saber què hi ha darrere de les nostres eleccions i que, amb aquestes eleccions, podem afavorir un tipus de comerç o un altre”, comenta Vinyals.

 

Educar pares i fills

Qui també es refereix a l’impacte que tenen els hàbits de consum en l’economia d’un país i a la importància que grans i petits siguin conscients d’aquest tema és Alfons Conesa, director de l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat de Catalunya, una de les entitats que més ha fet per convertir el ciutadà en un comprador responsable en els últims anys. I és que, des d’aquesta institució, no només s’organitzen xerrades per formar els adolescents i els nens en aquest sentit, sinó també per conscienciar les famílies del seu paper com a ens educadors i de la funció socialitzadora i integradora del consum en els adolescents.

“Quan un infant de 6 anys vol la samarreta d’un personatge de la televisió o un jove de 14 vol la d’un equip esportiu, la demanda va més enllà de la compra d’un producte. El que estan expressant és que la samarreta els permetrà socialitzar-se amb un grup d’amics, pertànyer a un grup o construir la seva identitat. I, en aquest sentit, la família ha d’aprendre a gestionar les accions de consum més enllà d’un sí o d’un no”, conclou Conesa.

Canviar el món amb el consum

Penjo la primera part d’un excel·lent article “Decálogo Robin Hood: diez cosas que puedes hacer hoy mismo para reducir el abismo entre ricos y pobres (I)” de IÑAKI BERAZALUCE.

http://www.yorokobu.es/decalogo-robin-hood-1/

Un altre comerç és possible

Actualment, en temps de canvis, l’afirmació “un altre món és possible” és més vigent i necessària que mai, però perquè aquest “nou món” arribi el primer que cal canviar son als seus ciutadans: la seva cultura, els seus hàbits, els costums i en això una activitat de relació i transmissió de valors tant quotidiana com el comerç, és clau.

El 9 nou albert vinyals

Els canvis han de venir de la consciència de la ciutadania i de l’empenta dels comerciants i per això hem de començar trencant amb moltes barreres mentals. Tota aquesta introducció la faig per justificar aquest article, nascut fruit d’una noticia colpidora, pels qui creiem en els canvis. Resulta que des d’una associació de comerciants, amb el recolzament d’una important patronal del comerç català, han denunciat al Rec.0, el festival de botigues efímeres d’outlets de moda realitzat a Igualada. Es tracta d’un singular esdeveniment comercial, capaç d’atreure a 70.000 persones en l’última edició, venent més de 80.000 peces de roba. La singularitat d’aquest acte va propiciar que des d’ESCODI, la universitat del comerç, en realitzéssim una investigació per analitzar el perfil i les motivacions dels  visitants.

És curiós descobrir que cap de les principals queixes de l’esmentat informe (ordre, neteja i seguretat), van ser percebudes pels 300 enquestats en la nostra investigació; al contrari, els visitants demandaven més marques, major freqüència i més activitats festives i aquests inconvenients “estètics” els percebien com a part de l’encant.

Enlloc d’atacar un esdeveniment com aquest, ens haurien de centrar en analitzar el per què triomfa i així veure quin benefici colateral se’n pot treure. L’èxit del “nostre veí”, no hauria de ser entès com una derrota personal, sinó com una oportunitat d’aprenentatge i millorar. Així, tot i que en aquest article, comenci parlant del que es pot millorar, sobretot vull aportar idees que ens ajudin a avançar.

Retrocedir:

El comerç a Catalunya ha sigut un model de referència durant anys i part d’aquest èxit ha vingut de la capacitat d’adaptació als canvis, gràcies a les nostres virtuts. En temps de canvis, hem de potenciar el que ens fa ser bons, per tant, no podem malbaratar tots els nostres esforços en lluitar únicament amb una estratègia de preus baixos, hem d’oferir quelcom més.

Un dels principals objectius hauria de ser l’autosuficiència i no dependre de subvencions que possiblement, mai tornaran a ser com abans; les empreses han de planificar, conèixer als consumidors, i si cal internacionalitzar-se, o cercar-los a la xarxa. Això no és només una qüestió econòmica, sinó de creativitat, passió i formació.

Evidentment, son necessaris diners, sobretot finançament privat per part de bancs, però també d’inversors que creguin en projectes apassionants.

Avançar:

Per altra banda, citaré algunes idees que ens poden fer avançar. La clau és el coneixement del nostre client. El consumidor és molt més que “el client que sempre té la raó”, és un ciutadà al qui ja no podem segmentar per classes socials, sinó que hi connectarem si sabem localitzar-lo per estils de vida i sobretot, per “moments de consum”.

Algunes de les claus per arribar-hi, és conèixer algunes de les tendències que ens mouen al comprar, a part del preu.

Primerament, citaré una tendència clau pel sector dels serveis i que gran part del món del comerç ha trigat en aplicar conscientment: el marketing experiencial, o sigui, oferir una experiència diferent en el punt de venta.

Aquí trobem experiències com el citat RECstores a Igualada, o les diferents iniciatives d’animació, que surten del convencional, com les Shopping Nights temàtiques, o els flea Markets i d’altres mercats de segona mà i d’artesans, que no paren de créixer.

Molts comerços  ja segueixen aquesta tendència. Ho trobem en sectors tant diversos com els flequers, amb el Fes-te farinetes (Sants, Barcelona), un espai on fer-nos el pa nosaltres mateixos, creat per un forner a qui la tendència de fer-se el pa a casa, podria suposar-li competència. Botigues de música com Discos Paradiso (El Raval, Barcelona), una botiga de discs en vinil, oberta fa 3 anys, en el pitjor moment  pel sector, que atreuen als clients amb constants espectacles i actuacions musicals. Un altre sorprenent exemple, és l’espai tranquil de Barbany (Granollers), una botiga de roba basada en el consum conscient, on es realitzen nombroses activitats, que van des de la meditació, a concerts de música lírica.

Un altre tendència a tenir en comte sorgeix front a la homogeneïtzació i estandardització de la societat de consum. Es la personalització, tant de productes, preus, o serveis a escollir.  El fet de tenir un producte, o servei únic, és un dels avantatges del petit comerç, les pop up stores i el comerç on-line, front a les grans multinacionals.

Així trobem botigues que ofereixen productes únics, a més d’una experiència diferent, com l’i-Fil, una reinterpretació de les merceries al s.XXI. Aquí també inclouríem propostes comercials que aposten per l’híper-especialització, tant pròpia del món de l’artesania. Trobem comerços com la botifarreria al barri del born, una antiga carnisseria, que s’ha especialitzat en les botifarres, o canelons.cat, un comerç present a un mercat municipal i a la xarxa, especialitzat en els canelons.

També és important connectar amb els valors dels ciutadans. Estem recorrent un camí on hem anat dels excessos del consum malbaratador, a l’austeritat, per arribar al consumidor conscient que es qüestiona el per què s’ha de comprar una marca, enlloc d’un altre. Trobem exemples com la ruta d’Slow Shops del barri de Gracia, o associacions com Gran centre de Granollers, que es van atrevir amb propostes, en el seu moments tant impopulars, com la peatonalització, la creació d’una moneda pròpia, o d’altres que no van poder assolir com fer de Granollers una ciutat sense multinacionals.

Dins la idea d’aportar valors, moltes propostes es centren en la sostenibilitat, amb exemples com restaurants, fruiteries i botigues de roba que es basen en el Km 0, o exitoses iniciatives de consum col·laboratiu com social car, la co-shop (espai compartit de venta de roba de petits productors, d’àmbit català basat en el concepte slow fashion) huertos compartidos, airbnb, o bla-bla car, entre d’altres.

També destacar propostes on la Responsabilitat Social Corporativa és la raó de la seva existència, com moltacte: un outlet de roba, que harmonitza valors socials i econòmics, ja que hi treballen persones amb malaltia mental, o teixidors: cooperativa amb fabricació i distribució de tèxtil des de Catalunya, pensada amb la finalitat d’aconseguir la integració social de persones amb dificultats d’aprenentatge.

Finalment, destacar la importància de la formació com a clau per l’expansió d’aquestes idees. És imprescindible, primerament que es cregui en la importància de la formació del sector, per així poder internacionalitzar el coneixement i abordar-lo des d’una perspectiva interdisciplinària.

Si no coneixem al consumidor,  ni apostem per la innovació, seguirem malmetent un sector que crea ciutats, aporta valors i dóna feina a tantes famílies.

Afortunadament, molts comerciants estan canviant de mentalitat i ens ajuden a veure que un altre comerç és possible.