psicologia del consum

Emocions, independència i consum.

Tot el procés que estem vivint en relació a la creació de la República Catalana, o no; dóna per publicar un llibre sobre totes les repercussions que el procés ha tingut sobre el consum, que han anat des de la por, la incertesa, la ràbia, fins a l’eufòria identitària… i tot això només des de l’1 d’octubre.tanga-estelada

Som una societat de consum i com a tal, un procés tan transcendental, no podia escapar-se del consum emocional que guia les nostres conductes. Ja fa 4 anys que escrivia l’article “Estelades…. ¡que me las quitan de las manos”, on destacava com en pocs mesos, un símbol relativament minoritari en la vida pública, passava a decorar des de cascs de motos, a tangues, passant per “tietes” amb samarretes reivindicatives. Ara, l’amalgama de banderes i tons que representa el procés independentista, pot trobar-se inclús a les portes dels basars xinesos, on conviuen estelades amb banderes d’Espanya. Però més enllà d’aquests actes de consum simbòlic, que fa mesos que arrosseguem, m’interessa veure el seguit d’emocions que s’han donat des dels primers escorcolls a impremtes, fins a veure com s’apropa el 155 i que han repercutit en el nostre consum. Amb l’inestimable ajut de la Katia Velar, psicòloga especialista en educació emocional, li hem donat nom a aquests sentiments (emocions que ens fan ser conscients del nostre estat anímic) i a emocions més soterrades, que també ens guien en aquests dies de tensa espera:

  • Sorpresa:

És una emoció que ens predisposa a l’acció i es considera neutra, ja que sol durar poc temps i donar pas a altres emocions, que poden ser positives, o negatives, depenent del que ens hagi sorprès. En el cas que ens ocupa, davant les astorants notícies, les manifestacions i l’híper-informació, vivim en una sorpresa i alerta permanent. Això fa que moltes activitats del dia a dia se’n ressentin i el consum n’és una d’elles. Des d’ESCODI, parlant amb tot tipus de comerciants, tant grans, com petits, amb una major o menor penetració en el territori, tots ens diuen que han notat una davallada de l’activitat. Principalment en comerços dirigits a un consum més hedonista, el qual representa la majoria, ja que gran part del nostre consum, no sol ser per cobrir necessitats bàsiques, sinó per plaer. Això, sumat al fet d’apropar-se una nova castanyada en banyador, fa que sectors com el tèxtil vegin decaure enormement la seva facturació.

  • Ansietat:

Entesa com l’anticipació de perills futurs. La vaga del 3 d’octubre va fer que moltes persones, sobretot d’una major edat, fessin compres de productes de primera necessitat d’alimentació uns dies abans. Això ho van notar alguns supermercats en la seva facturació. El que pot ser un acte racional, de pensar que aquell dia no trobaràs producte fresc, per a algunes persones es converteix en un aprovisionament, digne d’un refugi nuclear.

  • Incertesa

S’han ressentit les vendes anticipades i molts plans per anticipat, en general. A molts ens ha costat muntar plans els caps de setmana, ja que els esdeveniments es precipitaven. Per exemple, el sector del teatre afirma haver augmentat les vendes d’entrades en taquilla, però en canvi, davallar-se les anticipades. Aquesta incertesa, també ha disparat el consum de mitjans de comunicació, amb l’esperança d’estar informats i anticipar els esdeveniments, el qual és una fal·làcia i es converteix en un hàbit que acaba saturant a les persones. Imaginem la de dades del mòbil que estan gastant aquelles persones que cada dia ens envien 5 o 500 actualitzacions de l’estat de la qüestió.

La incertesa ha afectat sobretot a les compres que suposin un major risc econòmic. Tal com va passar en fets com el Brexit, aquí també s’han vist afectades vendes de productes com els cotxes, que el Gremi del motor de Barcelona xifra en caigudes d’un 30% en els últims 15 dies. Enfront d’una situació amb final incert, s’activen els mecanismes de defensa dels consumidors que decideixen postposar compres amb alt valor econòmic, que no siguin una necessitat immediata. Això mateix va succeir a l’inici de la recent crisi econòmica, quan els primers afectats (immobiliàries, a part) van ser el sector del moble i l’automòbil. No vol dir que estem en un altra crisi, sinó que s’activen els mateixos mecanismes de racionalització i prudència.

Aquesta incertesa, entesa com a por, també s’ha donat en les persones que han preferit no venir a Catalunya per vacances, però en aquest cas el motiu sol ser fruit de la desinformació i que en una situació on el que es vol és passar-ho bé, evitem les situacions de risc, per baix que sigui, si tenim altres propostes. No patim, que tornaran.

  • Entusiasme i esperança:

Tot un seguit d’emocions positives, han acompanyat a les persones a qui defensar una idea, els ha donat coratge i esperança de cara al futur. També ens ajuda a construir una identitat col·lectiva que aporta seguretat i benestar i que tant s’ha vist reflectida en nombrosos balcons. Tot el marxandatge independentista, les gimcanes

Captura de pantalla 2017-10-20 a las 16.31.25de les manifestacions, o les banderes unionistes, han fet que es disparessin les vendes a botigues de teles, però també a basars i a la venda ambulant.

 

  • Empatia i tristesa:

Alguns consumidors colpits per la magnitud de la situació: violència policial, escorcolls, presos polítics… deixen de fer activitats d’oci habituals, ja sigui per empatia vers qui està patint, perquè ells també ho han patit, o per pura tristor. Tal com ha ocorregut en altres fets que han sacsejat el país, l’activitat s’ha frenat automàticament, tot i que sol recuperar-se en pocs dies.

  • Antipatia:

Entesa com a rebuig vers un objecte o idea. Aquest sentiment implica no entendre el patiment i el sentir dels altres. Això s’ha vist en els boicots que en major

boixot-catalans

o menor mesura s’han promogut aquests dies, tant vers a empreses que movien la seva seu social, o els absurds boicots a productes catalans, amb molta força a l’època de l’estatut, mantinguts aquests últims 5 anys i que sembla que s’estan revifant. Dic absurds perquè en una economia globalitzada, poc sentit té fer boicot a marques transnacionals. A més, si l’objectiu del boicot és eixamplar la ferida i aconseguir que ens vulguem independitzar encara més és una bona opció, però si l’objectiu és la unitat del país, potser

és millor que mostrar el seu amor comprant més productes catalans i així, que la gent no vulgui marxar.

 

Consells per portar millor aquesta situació i millorar els ànims i l’economia col·lectiva:

Anava a redactar un seguit de consells per a gestionar aquestes emocions, però he trobat un article del elcrític.cat que ho explica molt millor que jo. La meva aportació addicional seria recordar que són bons dies per a fer un consum conscient, que ens farà sentir millor, a més d’ajudar a l’economia del nostre entorn: cercar productes i marques amb qui combreguem amb els seus valors, que siguin respectuoses amb les persones i el medi ambient, experiències que ens enriqueixin, o simplement, compres que ens vinguin de gust i ens abstreguin per uns moments de la voràgine informativa en la qual vivim.

L’article de Judit Pastor per a elcrític.cat que esmento, on dóna 10 consells per cuidar-se en temps de conflicte:

http://www.elcritic.cat/reportatges/10-consells-per-cuidar-se-en-temps-de-conflicte-18632

 

 

Anuncios

El precio justo

“¡A jugaaaaaar!” Y Joaquín Prat movía su mano haciendo la ola, movimiento que todos imitábamos. Este es uno de los recuerdos de la televisión de mi infancia.

A jugar Matias Prats

Años después, hago jugar a “El precio justo” a mis alumnos, para que se den cuenta que como consumidores somos muy torpes calculando el precio exacto de productos que adquirimos habitualmente. Es más, el valor del dinero viene dado principalmente por su significación social.

 

Bruner y Goodman, en 1947 llevaron a cabo un conocido experimento, que ayuda a entender los factores sociales influyentes en la percepción. Les pedían a niños de familias con escasos recursos económicos y a otros de familias ricas, que proyectasen el tamaño de una esfera que equivaliese a monedas de 1, 5, 25 y 50 centavos de Dólar. Los resultados mostraban como los niños con menor poder adquisitivo, sobreestimaban el tamaño de las monedas de mayor valor, mientras que los ricos se las imaginaban

Captura de pantalla 2017-06-14 a las 12.42.12más pequeñas, o del tamaño real. Esto nos sucede a muchos de los que vivimos la infancia con pesetas y recordamos las “gigantes” monedas de 500 pesetas, o el mega-billete de 10.000 pesetas, que “solo” equivale a tres billetitos de 20 €. Pues algo parecido sucede con el valor de ciertos productos, que cuando son marcas muy reconocidas (que invierten mucho en publicidad basada en el “branding”, creando marca), o se venden en un ambiente que denota lujo, o que simplemente usan un packaging cuidado, por ejemplo, combinando colores negro y dorado, como la marca blanca deluxe de algunos supermercados, suponemos que serán caros. Y solemos acertar.

 

El precio justo del desodorante:

A mis alumnos les pido que escriban de forma anónima el precio justo de un desodorante Sánex de “roll-on” de 50 ml. Al primero que expresa una cifra en voz alta, se lo refuerzo con un “¿Creéis que cuesta más o menos que la cantidad que ha dicho el compañero/a?”, Apuntar el precio justo en un papel de forma anónima”. Al recoger los resultados, siempre se aproximan al valor inicial que ha expuesto públicamente el primer compañero. Por ejemplo, en un grupo con 34 alumnos de ciclo superior, el primero dijo “4 Euros” y la media del grupo fueron 4,02 €, mientras que en un grupo con 54 alumnos de primer curso en la universidad, dijeron 1,5 € y la media fueron 1,67 €.

Precio inicial Media del grupo Tamaño del grupo
“Dos y pico” 1,98 € N=32
1,50 € 1,67 € N=54
3 € 2,73 € N= 45
2,5 o 3 € 2,52 N= 22
Entre 3 y 4 3,11 € N= 56
Unos 3 € 2,9 € N = 16
4 € 4,02 € N = 34
1,90 € 2, 10 € N = 28

Tabla 1. Estimación precio de un desodorante.

 

La validación social y el anclaje:

El ejemplo del precio del desodorante lo explica el hecho que cuando nos falta información para tomar una decisión, hacemos caso a lo que hace y dice “la mayoría”, por validación social, tal como explicaba Solomon Asch al plantear la conformidad social. De aquí surgen las modas, o situaciones tan cuotidianas como no entrar en un restaurante que se vea vacío. Una explicación complementaria viene en base a un sesgo mental: el llamado heurístico de anclaje (Kanheman y Tversky, 1979), que explican que al tomar una decisión nos ajustamos al valor inicial que hemos recibido. Por lo tanto, la primera impresión nos marca al tomar una decisión. Si empiezo a leer la carta de un restaurante y el primer producto es muy caro (o barato), esto me influirá al evaluar el resto de la carta, de la misma forma que si en el escaparate muestro los productos más lujosos. Siempre elegimos por comparación y solemos equiparar con lo primero que se nos ofrece, o lo primero que nos viene a la mente. Por ejemplo, si pensamos en el precio de unas nuevas capsulas de café, lo compararemos con Nespresso.

 

La relatividad del valor económico:

Hay momentos en que un valor económico se relativiza enormemente.

  • Consideramos caro un litro de aceite ecológico de oliva virgen a 10 € y no nos cuestionamos el del aceite de motor de coche, que raramente baja de los 10 €.
  • Es un lujo un menú degustación a 70 € en un restaurante con estrella Michelin, el mismo precio que cuesta ver el fútbol, con poca visibilidad.
  • Parece muy cara una pasta de dientes en una farmacia a 6 €, en cambio poco cuestionamos el precio de la mayoría de analgésicos.
  • Encontrar un billete de 5 € en el suelo nos da una alegría tremenda, mientras que si nos suben el sueldo 5 € mensuales, debido al IPC, le damos poca importancia y seguro que no gastaremos de la misma forma los 5 € encontrados, que los 60 € acumulados al cabo del año, con la subida del IPC.

En psicología del consumidor la relatividad del dinero ha sido ampliamente estudiada por autores como Kanheman, Ariely, Simon o Schvartz y todos vienen a demostrar que somos poco conscientes del por qué tomamos ciertas decisiones. Tenemos sesgos como la aversión a la perdida, el anclaje a los valores iniciales, o el echo de elegir por comparación, que nos marcan. Y en lo que parecería que somos más conscientes, que es valorar si un precio es alto, o no, se demuestra que nos es muy difícil saber si un precio es justo, o no, ya que solemos pagar por la publicidad que tiene una marca, más que por su calidad y su compromiso social. En una época en que el consumidor se ha mal acostumbrado a consumir en base a los descuentos, se demuestra todavía más que el precio influye tanto en la decisión de compra, como en la satisfacción que recibimos.

 

Enlace al artículo en Diffusion sport: Diffusion sport

Com compra el nostre cervell

Diumenge 16-4-17 va sortir a les notícies de TV3 un vídeo on explicava com compra el nostre cervell. Vam enregistrar-ho setmanes amb la Begoña Grigelmo i l’Oriol Esteve, excel·lents redactors del telenotícies.

Per aportar més que l’enllaç, adjunto un fragment del text amb el qual inicio les rutes comercials que realitzo per ESCODI i pel màster en màrqueting de la UAB. La introducció d’aquestes rutes va ser inspirada en unes excel·lents rutes que feien la càtedra del cervell social de la UAB farà uns 10 anys:

“Què comprem en adquirir un objecte?
Normalment no comprem l’objecte en si, ni el seu ús, ni la seva utilitat; sinó quelcom més intangible. El que estem comprant és una promesa de felicitat. Tendim a cercar en els objectes consumits allò que anhelem i que per tant, no tenim.

Els llocs on comprem aquests objectes recreen un entorn que ens recorda la persona que volem ser i que és el que desitgem a l’hora de comprar. En això es basen moltes estratègies de màrqueting i potser, la religió ha estat pionera en desenvolupar aquest tipus d’estratègies.

Les esglésies estan ambientades amb diferents objectius: aportar-nos una promesa de felicitat en l’altra vida, explicar-nos el sentit del món, parlar-nos de la vida eterna, d’un més enllà perfecte i just, d’un ésser superior… Per això, alguns filòsofs han considerat a les esglésies com pioneres en l’ús de tècniques de màrqueting.”

Agraeixo a ESCODI, aCaptura de pantalla 2017-04-17 a las 10.35.18mb qui faig aquestes rutes i a les botigues col·laboradores: Dsigual, BubóOzz Store, Natura, Casa Gispert Happy Pills.

L’enllaç al programa:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/com-les-botigues-comercien-amb-linconscient-del-consumidor/video/5662212/

 

 

Entrevista al Diari de Girona

“El perfil de consumidor conscient que compra basant-se en valors, creix”. Avui, entrevista al Diari de Girona.

Entrevista Albert Vinyals psicologia consum

Tienen sentido las rebajas?

Desde la desregularización por parte del gobierno español, de la ley que permitía seguir estacionalizando las rebajas en Catalunya, se ha debatido mucho sobre si aún tenía sentido seguir haciendo rebajas.

Tal como apuntamos desde ESCODI, la desestacionalización favorece únicamente a las grandes multinacionales. Llevamos unos días hablando sobre el tema, por lo que incluyo una entrevista que me hicieron en el No ho sé, de Rac1, este viernes 1 de julio, junto a Marta Royo, con quien debatimos sobre qué sentido tenían las rebajas en la actualidad.

Los 4 primeros minutos del debate, están en el anterior podcast del programa, que se puede encontrar en la web de Rac1.
Albert Vinyals Rac1 expert consum

Enlace:  http://www.racalacarta.com/download.php?file=0701%2022h%20(Divendres%2001-07-16)%20%20%20NO%20HO%20SE.mp3

 

 

 

Los vídeos que le gustan a mi abuela

Telenotices TV3 (2016)

Albert vinyals tv3 psicologia dle consum

Conferencia sobre creatividad en la UOC (2013)

captura-de-pantalla-2016-12-29-a-las-20-12-25

Informatiu de TVE. (2015)

Albert Vinyals psicòleg del consum TVE

 

 

 

 

 

8 TV  (2014).

Albert Vinyals TV

Vídeo sobre psicología del consumidor

Fragmento del programa “Equip de Reporters” de 8TV, centrado en el consumo en tiempos de crisis, donde hago un pequeño tour por el barrio de Gracia mostrando como los factores psicológicos influyen en nuestras decisiones de consumo.

 

Entrevista con Josep Cuní

Entrevista en 8 TV de Josep Cuní (8 al dia) a Albert Vinyals, dónde hablamos de las ventas on-line, cambios de hábitos de consumo y los horarios comerciales. 15 minutos de bombardeo de preguntas variadas y reflexiones del mítico Josep Cuní. Un reto interesante.

Clicad la imagen para ver el vídeo. Pablo Iglesias no es el único con coleta que sale en TV, jajaja:

Albert Vinyals TV

Contact.

Albert Vinyals.
Psicocreativo y profesor de psicología del consumo en ESCODI y en la UAB.
albert.vinyals@uab.cat
937839745 (ESCODI)

Estelades… ¡Que me las quitan de las manos!

Estelades… ¡Que me las quitan de las manos!

Llits per a gossos, banyadors, sabatilles per estar per casa, draps de cuina, ulleres de sol , pastissos, calçat esportiu, un 600, vins, fires itinerants, fundes per mòbils, caganers, cascs de moto, calçat esportiu, penjolls, tangues, o coixins aromatitzats amb plantes que representen Catalunya. Sembla que en l’últim any, qualsevol objecte pot ser portador d’una estelada i això per algú com jo, que es dedica a analitzar el comportament dels consumidors, és molt interessant. tanga estelada

El posicionament polític que suposa mostrar aquest símbol és com un globus, que en molt poc temps s’ha anat inflant per la pressió ambiental i no sabem fins a on poden aguantar les seves fines parets. Aquest sentiment reinflat ha fet que molta gent “sortís de l’armari ideològic” i en cosa d’un any, no li importés mostrar un símbol, que pocs anys enrere era relegat a emblema extremista i relativament minoritari, com podria ser sortir de casa amb un casc de moto decorat amb una “a” d’anarquia, o la falç i el martell comunistes.

Aquesta enorme popularització es fa patent explorant a l’hemeroteca, al comparar  anteriors 11 de Setembre i veure com han canviat en pocs anys. Hem passat de Diades que acabaven amb enfrontaments violents, a festes inter-generacionals, on les senyeres s’han canviat per estelades, que s’han acabat esgotant a molts comerços. Potser la imatge més clara d’aquesta massificació, eren  els venedors ambulants xinesos i paquistanesos, venent-ne durant la via humana pels carrers de Barcelona.

Per poder entendre la magnitud i recorregut d’aquest fenomen, enumeraré alguns factors provinents del món del màrqueting, que expliquen què necessita un producte per triomfar:

  • Novetat. Tot i ser un símbol amb més de 100 anys, la forma com es viu el sentiment independentista és nova.
  • Satisfer una necessitat. Mostrar l’estelada compleix necessitats com la d’identitat, o percebre’s com la panacea a molts problemes.
  • Que s’adapti als canvis de l’entorn. Aquest moviment, és fruit d’una adaptació a un entorn canviant.
  • I que sigui acceptat per una bona part de la població. Veiem que mes rere mes, arriba a més capes de la població.

A més, pel fet de simbolitzar una idea, té una cosa que moltes marques cerquen i només algunes com Harley Davidson aconsegueixen plenament: ser un objecte de consum simbòlic. Les grans marques en els últims anys dediquen la major part del seu pressupost publicitari en aconseguir que els consumidors les relacionem amb uns valors i atributs concrets, oblidant-se de la publicitat que parla únicament dels seus productes. Recordeu algun anunci de Nike en els últims anys que anunciés un xandall o un calçat en concret? Jo no.

Aquest consum simbòlic ha fet que estem disposats a convertir-nos en anuncis amb potes. Hem passat de portar els logotips de les marques de roba amagats a l’etiqueta interior, a lluir-los en la part frontal de les samarretes a tot color, sense cobrar per això i estant-ne orgullosos de dur-lo, ja que aquestes marques expressen un estil de vida que volem compartir. Aquest fenomen, no és exclusiu de les marques de roba, el trobem en qualsevol categoria, inclús en grups de música, com els rockers Kiss, que han arribat a vendre taüts amb les seves cares; per tant, que això es faci amb una  idea política no ens ha d’estranyar. kiss-ataud-

El que simbolitzen els objectes, no és només fruit dels esforços dels departaments de màrqueting, també els consumidors creen significats. Des de marques luxoses que es “vulgaritzen”, a tribus urbanes que converteixen peces de roba en símbols amb forta càrrega ideològica, com va ser el cas del calçat Adidas popularitzat pels rappers RUN DMC, o les jaquetes d’aviació Nord-Americanes, les Alpha, que van acabar estigmatitzades al ser escollides pels Skinheads com a símbol distintiu.

Així, l’estelada tot i semblar que representi una idea ben concreta, pot tenir nombrosos matisos en la seva conceptualització i en quant al seu ús, ja que el que era una bandera, acaba generant èxits comercials com els calçats vamcats.

El temor a que l’èxit, banalitzi aquest fenomen i es converteixi en un souvenir més, exposat al costat del malaurat barret mexicà, és evident. Pot ocórrer quelcom similar al que s’ha donat amb la imatge del Ché Guevara, tal com es va mostrar a l’exposició itinerant, Ché!. Revolución y Mercado, bassada en la mercantilització de la icònica imatge del guerriller presa per Alberto Korda al 1960, que s’acabà convertint en la fotografia més reproduïda de la història. che2zr7

Aquest fenomen, com a generador d’activitat comercial, evidentment anirà lligat als esdeveniments polítics, per tant, és difícil calcular la seva duració, però tot sembla que si segueix la pressió existent que manté encesa la flama, pot durar molt més temps del que molts desitjarien, generant una major mercantilització, que pot arribar a ser esperpèntica.